dijous, 28 de maig del 2015

cap al Nord

Avui toca crònica de viatge. Aquesta vegada, aprofitant que les nenes tenien vacances escolars (ara ja no en tindran més fins al 19 de juliol) vam marxar divendres al matí cap a Escòcia, concretament a Edimburg. El camí d'anada el vam fer per la part oest de l'illa i ens vam parar a Cheshire i al Lake District (Cumbria). El de tornada, el vam fer per l'est i vam parar a Yorkshire, tant a la costa nord com a l'interior. Vam arribar a casa dimarts a la nit o sigui que han estat uns dies apretadets, amb molta activitat però que han condit de valent. També hem tingut sort amb el temps: no ens ha plogut cap dia!
Edimburg és una ciutat molt bonica, tot i que després de Londres és on més turistes he trobat a Gran Bretanya. Allà ens vam trobar amb uns amics de l'època Erasmus i ens van fer de guies, cosa que s'agraeix. Entre altres llocs, com que la Júlia és una fan del Harry Potter, vam anar al cafè on la J.K. Rowling va escriure la primera entrega de la sèrie, quan era una total desconeguda. Als propietaris els ha tocat la loteria perquè és lloc de peregrinatge dels entusiastes d'aquests llibres. Us deixo foto del  lavabo, plena de gargots adreçats a no se sap ben bé qui.
Amb aquest viatge ja són 23 els llocs del National Trust que hem visitat en el que portem d'any i costa de dir quin ha sigut el millor. Em sembla que tot i haver mencionat aquesta entitat en altres posts no he explicat mai en què consisteix. Un dia, quan ja hagi acabat tots els exàmens, n'escriuré un.
Penjo algunes fotos, aviam si us entren ganes de visitar Escòcia o Anglaterra!
Tatton Park, primera parada

lavabo al cafè The Elefant House
Castell d'Edimburg

Lake district, Aira Force







Castell de Dunstanburgh al nord-est d'Anglaterra
al costat del mateix castell
Whitby (costa nord-est)

Abadia de Whitby

Fountains Abbey, jardins aquàtics. Darrera parada

Fountains Abbey

dimarts, 19 de maig del 2015

visites

La setmana passada van venir unes amigues de Suècia amb les que tenim un "club de lectura". Som 4, totes casades amb homes col·leccionistes de whisky i totes treballem o hem treballat en el món de l'escola. Les nostres edats es mouen entre els 39 i els 45 anys i les dels nostres fills entre els 14 i els 7 anys.
Ens vam conèixer quan vivíem en un barri de cases adossades i teníem els nens petits. Ara ja ningú viu en aquell barri però hem mantingut l'amistat.
De fet, el club de lectura va sorgir com una excusa perquè els nostres marits es trobaven per fer tasts de whisky un cop al trimestre i vam decidir que nosaltres també ens volíem trobar sense fills regularment. L'al·licient afegit és que fem un viatge a l'any i intentem buscar un llibre que hi tingui alguna relació. L'any passat vam anar a Berlin i allà mateix vam decidir que aquest any tocaria Birmingham, tenint en compte que jo hi viuria. El llibre que hem llegit és "El curiós incident del gos a mitjanit". Si no m'equivoco, estan fent l'obra de teatre a Bcn (a Londres també).
Total, van arribar dimecres a la nit a Londres i jo m'hi vaig afegir dijous. Divendres a la nit vam agafar el tren cap a Birmingham i elles van tornar cap a Suècia diumenge a la tarda.
Tot això per dir-vos que si aneu a Londres i teniu temps o ja hi heu anat altres vegades i per tant no voleu veure "tot el que s'ha de veure", aneu als roof gardens de High Street Kensington. Són a la teulada d'un hotel i es poden visitar gratuïtament. Un oasi al mig de la ciutat, molt recomanable. Els jardins tenen diferents estils: moresc, mediterrani, japonès... Fins i tot tenen flamencs passejant per allà. El que no entenc és a nivell arquitectònic: com afecten les arrels dels arbres a l'edifici? A més, no és nou d'ara, es va fer als anys 30!
Al mateix carrer també hi teniu un mercat que es diu Whole food market on hi podeu trobar tot tipus de productes i menjars preparats ecològics, així com delicatessen per celíacs o intolerants a la lactosa entre altres. Només per veure com estan exposats els productes ja val la pena. Ara acabo de veure que és una cadena que té botigues també a EUA.
Només afegiré que les visites van quedar sorpreses de trobar tantes coses boniques a Birmingham, perquè es pensaven que només era una ciutat industrial sense cap gràcia. El cert és que la capital de West Midlands també ofereix petits tresors desconeguts per la majoria.


dijous, 7 de maig del 2015

Que guanyi el millor!

Avui és dia d'eleccions a Gran Bretanya: parlamentàries i municipals. Nosaltres, com a immigrants de la UE podem participar a les municipals però no ho farem. Bàsicament perquè marxarem cap a casa d'aquí a poc menys de tres mesos i per tant, no ens afectarà la política que es dugui a terme a Birmingham.
Aquí es vota en dia feiner, concretament un dijous. Això es fa així des de 1935 i la raó sembla ser la següent (segons The Guardian): els divendres els treballadors rebien la paga setmanal i sovint anaven al pub local a fer la cerveseta cosa que els sotmetria a la pressió dels interessos cervesers dels Conservadors. Si es feia en diumenge, estarien sotmesos a la influència persuasiva de l'Església, generalment lliberal. Per tant, el millor dia es va considerar dijous que era el més allunyat de divendres i diumenge. La primera raó no l'acabo d'entendre, si algú m'ho sap explicar millor, el comentari serà benvingut. Altres diuen que la raó és que el dijous era el dia en què les botigues i les feines tancaven abans i hi hauria més participació electoral.
Sigui com sigui, avui en dia cap d'aquests motius sembla ser prou important per mantenir el dijous com a dia electoral, però ja sabeu que els anglesos son amants de les tradicions.
Les escoles han de tancar pels alumnes perquè són locals electorals, tot i que en algunes poblacions hi ha altres llocs on es pot votar, com per exemple un pub o un bus. I jo em pregunto: la gent que treballa, què fa amb les criatures? No sembla que aquesta qüestió importi massa, almenys jo no n'he sentit cap comentari ni al carrer ni a la premsa.
El que sí que vaig sentir l'altre dia va ser un debat sobre si hauria de ser obligatori votar. Obligatori en el sentit de que si no ho fas, et puguin posar una multa o fins i tot privar de llibertat! Hi ha pocs països al món on això es fa, però he flipat bastant en veure quins: Bèlgica, Austràlia, Àustria, Itàlia, Grècia, Luxemburg. Podeu veure la llista sencera aquí.
No sé vosaltres, però jo penso que un dels pilars de la democràcia és justament que pots triar si vols participar del joc o no. Si t'obliguen a votar hi haurà més participació, però no crec que es tradueixi en més democràcia. Fins i tot pot ser contraproduent perquè la gent pot anar a votar emprenyada, produint vots nuls o inútils. Ho podria entendre en països on hi ha grans diferències socials i poca tradició democràtica, on els "amos" podrien limitar el dret dels ciutadans a votar, per exemple via coercions (veure Chile, Brazil, Bolivia...) Però als països esmentats?
En fi, ahir deien les enquestes que la partida entre Conservadors i Laboristes estava molt ajustada. Jo només espero que els de Ukip no treguin ni un escó. I que guanyi el millor!

divendres, 1 de maig del 2015

Viatge al passat

A la BBC* han començat un programa la idea del qual trobo molt bona, si no fos perquè han fet un híbrid amb aquest tipus de show on hi ha "celebrities" locals que han de superar una sèrie de proves.
La part bona és que aprens part de la Història que no t'expliquen a l'escola: com era la vida diària del poble, dels de més avall de l'escala social.
El programa està gravat íntegrament en un lloc molt aprop de casa que vam visitar fa uns mesos en companyia catalana. És el Black Country Living Museum (BCLM), un d'aquests anomenats museu a l'aire lliure on s'hi reprodueix un poble del passat. S'hi han traslladat edificis reals, carrers pavimentats amb llambordes antigues, botigues plenes d'objectes autèntics, una escola amb pissarres i pupitres del s. XIX i fins i tot hi passa un tramvia. L'època que s'hi reprodueix és la Victoriana, és a dir la que va del 1837 al 1901 que són els anys de regència de la reina Victòria. És el període d'expansió de l'Imperi Britànic, de la Revolució Industrial, del creixement econòmic, de l'augment de població a les ciutats, etc.
Black Country (= país negre) és el nom de la regió que tenim al costat de casa: el municipi on van les nenes a l'escola en pertany. Es diu així perquè de tanta indústria i mines que hi havia fins ben entrat el s.XX, el cel estava sempre ple de fum negre. La majoria d'indústria estava relacionada amb el ferro: des de l'extracció a la mina fins a la manufactura de productes. Va ser el primer "paisatge industrial" del món. Al museu s'hi pot visitar una mina i un guia t'explica -en el seu accent ben característic i difícil d'entendre- com s'hi treballava: nens, dones i homes en condicions inimaginables per nosaltres.
Tornant al programa, el que fan els participants és traslladar-se en aquest ambient durant quatre dies. Han de viure com ho haguessin fet en el temps victorià, i a més, és l'hivern. Van vestits com aleshores, mengen el que hi havia, treballen en feines com treure la merda de les latrines, separar el carbó de les cendres i altres objectes, espolsar catifes, dormen en espais reduïts i a terra... A més cobren sous i paguen els preus com els d'aleshores. Si no fan les feines no cobren i no poden pagar el lloguer ni comprar el menjar, lògicament. Això era el primer capítol. En el proper hauran de treballar com a servei d'una casa de rics. Entremig de tot això hi ha professors d'història que van explicant com es vivia. Un d'ells és "l'amo" que els dóna feina i els paga.
Deixant a part l'aspecte de concurs, la idea la trobo molt atractiva. A mi m'encantaria viure l'experiència de passar-me quatre dies en el passat -sabent que tornes, és clar-, sense totes les coses que donem per garantides: des d'un raspall de dents fins a l'electricitat. Per mi, el més impactant, però, és pensar que encara hi ha molta gent al món que viu en aquestes condicions.

*la producció és del grup Endemol, o sigui que potser arribarà també a Catalunya. Tot i que no conec cap lloc que reprodueixi un poble del passat català (existeix?).

** Per cert, el dia internacional del treball no es celebra al Regne Unit