dimarts, 28 de gener del 2014

tallar de soca-rel

Els osteòpates, fisioterapeutes i kiropràctics estaran la mar de contents perque se'ls ha girat feina i la tendència segueix. El mateix pels oftalmòlegs i els òptics, i segurament per tots els sectors en que els problemes cervicals impliquin un augment de visites.
I si no, mireu al vostre voltant quan sigueu al bus, al tren, al metro o a asseguts a un banc. Què fa la majoria de gent? Miren cap avall, concentrats en l'aparatet que tenen entre mans: el mòbil. La postura és nefasta perquè a més d'estar forçant les cervicals, es fixa la vista sense quasi bé parpellejar.
Teniu tablett a casa? Hi jugueu vosaltres o els vostres fills? Com estan asseguts? Hi ha aspectes molt positius de tenir un smartphone o una tablett, però n'hi ha d'altres que potser valdria la pena observar amb cert deteniment.
El pitjor no és que aquest constant mirar cap al mòbil/tablett provoqui problemes físics. Igual d'esfereïdor és pensar en com ens esclavitza la maquineta.
Em posaré a mi mateixa com a exemple. Una de les coses que més m'agrada del meu mòbil és que gràcies a ell puc escoltar Catalunya ràdio des de Suècia encara que no tingui accés a un ordinador. També em permet tenir un contacte molt més constant amb la familia i els amics (vegis whatsapp) sense haver de realitzar trucades cares, conexions de Skype que costen planificar, etc. A més, els puc enviar fotos i videos sense gastar ni una corona. En relació a aquest últim aspecte, diria que la càmara del mòbil també és una gran eina tot i que pot implicar una certa sobre-acumulació de fotografies al núvol digital que sovint oblido destriar.
Entre aquesta part positiva i la més negativa, es troben el twitter i el correu electrònic. El twitter m'agrada perquè m'entero de coses que estan passant ara mateix, a vegades ric d'alguns comentaris ingeniosos i puc expressar pensaments que vull compartir amb altres. El correu pot ser molt útil en alguns moments determinats. Amdues aplicacions, però poden saturar l'estar "al dia" de tot i el ser "accessible" en tot moment. Per sort, el facebook no m'ha agradat mai, però si en tingués, suposo que també l'encabiria en aquesta categoria de frontera.
La part pitjor per a mi són totes les apps que impliquen abusar del mòbil, fer-lo servir en aquells moments en que sembla que no hi hagi res més a fer. Bàsicament jocs. Al principi era l'Aparaulats, després va venir el Mindfeud seguit del Candy crush i ara mateix el Hay Day. Aquests dos últims són jocs que literalment enganxen. El Candy crush el vaig eliminar del mòbil al cap de tres setmanes perquè em vaig adonar que hi passava massa estona. El Hay Day ja fa setmanes que dura i m'estic plantejant de fer el mateix, però sempre queda aquella excusa de "va bé per distreure's en moments en que no pots fer res més". No dic que no haguem de tenir temps per jugar, per entretenir-nos sense "produir" res. El problema és que si sóc honesta amb mi mateixa, m'adono que seria més enriquidor dedicar els minuts que passo venent i comprant productes de granja fent alguna altra cosa, ni que sigui observar la gent que seu als seients del davant al tren, tot i que ells mirin les pantalles dels seus mòbils.
La millor solució és tallar de soca-rel. 

dimarts, 14 de gener del 2014

Feina

Em vaig oblidar de comentar que des de divendres torno a treballar a l'escola on ja havia treballat ara fa quasi quatre anys. És una substitució fins a finals de curs. Tres dies a la setmana, ensenyant castellà als alumnes de 12 a 16 anys.
M'he trobat amb nanos que quan vaig marxar encara eren dolços i ben educats i que ara s'han transformat en monstres adolescents... Alguns segueixen, però, siguent bons.
Els col.legues m'han rebut super bé, amb abraçades i comentaris positius de que hagi tornat.
Personalment, em sento com si el temps que he estat fora no hagués existit. A nivell professional, la sensació és la de fer un pas enrere, en el sentit de que tot i la inversió de temps i esforç en el màster, així com la experiència d'ensenyar a persones adultes no m'hagués servit de res. Enteneu-me, ja sé que tot bagatge conta, que el saber no ocupa lugar, com diuen per les espanyes, però la sensació és aquesta.
Des de setembre he estat buscant feina, evitant justament les ofertes de mestra, perquè volia probar una cosa nova. Però de tot el que he sol.licitat, no m'han cridat ni a una sola trista entrevista. Així doncs, quan em van trucar per preguntar si estava interessada en tornar a treballar a l'escola vaig dir que sí. Jo que em pensava que mai més tornaria a veure aquells llibres aburrits i gastats que conec de memòria, em trobo de nou davant les mateixes pissarres, fins i tot hi ha una classe on encara hi ha penjats els posters que havia fet jo amb paraules i frases útils a l'aula!
Haig d'aclarir que els alumnes d'aquesta escola són en la seva majoria fills d'inmigrants o nouvinguts que viuen en zones de nivell adquisitiu més aviat baix. Diguem que la tradició acadèmica a les families és més aviat inexistent, a part d'algunes excepcions contades. Com sempre, hi ha alumnes amb ganes d'aprendre i amb ambició però malhauradament no obtenen l'atenció que es mereixen perquè la majoria sorollosa acapara tot l'espai.
Hi ha dos aspectes que han canviat durant el temps que he estat fora.
El primer: quan vaig marxar, els smart phones tot just començaven a estar a l'abast d'alguns i per tant, els telèfons entre alumnes en general només s'utilitzaven per enviar sms o parlar. Ara, des del curs dels de 12 anys tots tenen un telèfon intel.ligent que treuen en hores lectives amb total impunitat: naveguen per internet, penjen fotos a instagram, s'envien whatsapps o directament juguen al candy crash. M'al.lucina que no hi hagi una norma general de l'escola que prohibexi l'ús dels telèfons a l'aula. Es veu que els profes progres consideren que el mòbil també és una eina útil per aprendre. Hi podria estar d'acord si no fos per un petit detall, que és el segon canvi de que us volia parlar.
A la municipalitat on pertany l'escola (la gestió escolar es deixa en mans del municipi) es va decidir fa tres anys que tots els alumnes de 13 a 16 anys tindrien un ordinador. Cada alumne -agafeu-vos fort- disposa gratuïtament d'un Mac Ibook (portàtil) que es pot endur a casa i que porta a cada lliçó. Molts ja no duen ni llibreta perquè ho escriuen tot a l'ordinador (que quan arriben a l'últim curs, tenen dret a comprar per un preu molt baix). Per tant, disposant de l'ordinador i l'internet, no necessiten el mòbil, penso jo.
Enfi, ja us aniré posant al dia.

dijous, 9 de gener del 2014

any nou

Quants dies sense escriure! Ahir vam tornar de Barcelona i no vam trobar ni una mica de neu. Em sembla que és la primera vegada des que sóc aquí que fa un hivern tan "càlid". Però segons el diari, a partir de demà comencen a baixar les temperatures i diumenge nevarà. Ja va bé, així podrem esquiar, jugar una mica i mantenir-nos en forma fent anar la pala! ;-)
Hem passat uns dies molt agradables en familia i amics i no hi ha hagut res especial a destacar.
L'única cosa que m'ha cridat l'atenció ha estat això de les cigarretes electròniques: botigues que han sorgit com bolets (com les immobiliàries de fa 10 anys) i gent fent servir aquests artilugis que jo no havia vist mai. Aquí a Suècia, no n'he vist ni una d'aquestes botigues! I per primera vegada, ahir a l'avió van informar, com sempre, que estava prohibit fumar (hi ha algú que encara no sàpiga que està prohibit fumar als avions???) però van afegir que tampoc es podien fer servir aquestes cigarretes electròniques... Que potser produeixen interferències? No ho sé ni m'interessa, la veritat.