dilluns, 16 de desembre del 2013

Ens ha tocat

Aquest any, per primera vegada, ens ha tocat ser els anfitrions per la trobada familiar de Nadal. Sempre la feiem a casa els meus sogres però s'han venut la casa i en el pis on s'han traslladat no hi ha lloc per tots, més que res perquè s'ha de quedar a dormir gent.
En part em fa una mica pal haver de ser la "responsable" del menjar, tenir-ho tot a punt, etc. Però per altra banda em fa il.lusió perquè per primera vegada fem arbre de Nadal i he fet alguns centres decoratius amb plantes. Fins ara no teníem arbre perquè primer anàvem a casa els sogres i al cap de dos dies ja volàvem a Barcelona i per trobar-lo tot sec i amarronat quan tornéssim després de Reis, no valia la pena!
Aquí l'arbre no es decora ben bé fins la setmana abans del 24. Jo he instaurat una nova tradició familiar: el posem el dia 13 i per cada dia que passa, cada membre de la familia hi pot penjar alguna cosa. La majoria de decoracions són fetes per nosaltres i fa més gràcia. Algunes vénen amb regalet inclòs a l'interior!
Us en deixo una mostra i quan tinguem tot l'arbre engalanat ja us en penjaré una foto!
Per cert, no hi ha ni mica de neu!!!!






dimarts, 10 de desembre del 2013

cançonetes

Si hi ha una cosa que no puc sofrir de tota la histèria consumista del Nadal, són les cançonetes que ens obliguen a escoltar dia sí, dia també. Que els aparadors posin ornamentacions nadalenques al novembre, que els carrers s'il.lumin i els amics et convidin a glögg i lussebullar, d'acord. Però que et matxaquin el cervell amb tonades que es repeteixen any rera any, no hi ha qui ho aguanti, tu! Penso en els pobres treballadors de les botigues que per nassos han de sentir aquesta música. La deuen odiar! Aquí a Suècia la majoria són nadales anglòfones i van des del "Let it snow" fins al "All I want for Christmas is you" de la Maria Carey, sense oblidar l'odiós "Last Christmas" del George Michael o el "Santa Claus is coming to town". També hi ha les encara més clàssiques com "Gingle bells" o les més religioses com "Joy to the world" (en català Joia en el món). Evidentment també se senten les sueques, com , "Nu tändas tusen juleljus", "Oh heliga natt" i les versionades en suec que venen d'Alemanya o d'EUA.
HORRORÓS!!! Les músiques i lletres poden ser maques però s'arriben a fer tant pesades que al final acaben deixant d'agradar. I quan arriba Nadal (el de veritat, no el comercial) ja ningú les vol sentir!
La solució és escoltar la meva pròpia música o la ràdio amb auriculars quan vaig per les botigues. El problema és que amb la tonteria igual acabo tenint tinitus!
Suposo que a Catalunya hi ha el mateix problema amb l'agreujant que les compres nadalenques s'allarguen fins al 6 de gener. I sincerament, les típiques nadales catalanes cantades per corals infantils no són pas més agradables.

dimecres, 4 de desembre del 2013

sirenes i pits

Dilluns, mentre sentia la sirena com cada primer dilluns quatrimestralment,
vaig pensar que havia de fer un post sobre el tema i també fa dies que volia comentar una nova llei polèmica que ha entrat en vigor a Suècia.
La sirena no és cap ésser marí si no una de les que fa soroll. Sona, com us deia, cada primer dilluns no festiu dels mesos de març, juny, setembre i desembre a les 15 h. El senyal dura set segons seguit de catorze segons de pausa durant dos minuts. Un cop passat el "perill" hi ha un senyal llarg de trenta segons. Quan sona aquests dies concrets és només una prova de que el sistema funciona i potser també per instruir a la gent, que reconeguin la sirena en cas de que s'hagi de fer servir de debò. Si se sent un altre dia o a una altra hora, voldrà dir que hi ha un perill per la vida humana, la propietat o el medi ambient. El que s'ha de fer és entrar a casa, tancar finestres i sistemes de ventilació i posar la ràdio, per saber què ha provocat l'alarma. Ara que hi penso, nosaltres no tenim cap ràdio que funcioni amb piles o sigui que en cas de catàstrofe, si ens quedem sense electricitat, no ens entererem del què passa. Enfi, és si més no curiós. Llegeixo que segons una directiva de la UE, tots els països n'haurien de tenir una d'aquestes alarmes. Que jo recordi, però, a Catalunya no he sentit mai cap cosa similar...
La llei polèmica és sobre la prohibició d'anunciar llet per nadons. Fins ara, en els paquets d'aquest tipus de llet ja hi havia un text informant que la millor llet és la de la mare i que convé parlar amb professionals de salut infantil abans de donar biberó. Ara, volen prohibir la publicitat, a més d'escriure en el pot "donar només en cas de recomenació d'un professional de salut" i "la llet materna té aventatges". El debat ha sorgit per varies raons: les mares sueques (juntament amb les noruegues) ja són les que més alleten als seus fills a nivell mundial i per tant és innecessari haver de fer una llei al respecte. Per altra banda, una dona adulta ha de poder decidir sobre el seu cos i l'alimentació del seu nadó. A més a més, els biberons a Suècia es preparen amb l'aigua de l'aixeta sense risc de cap tipus de contaminació. A les maternitats sueques quasi t'obliguen a donar el pit. I si el nen té gana i a la mare no li ha pujat la llet, n'hi dónen d'un banc de llet materna amb gotet, no fós cas que s'acostumés a la tetina del biberó... Els xumets també estan prohibits la primera setmana. En definitiva, sembla que aquesta llei serveixi per fer sentir malament a les mares que decideixen donar biberó en lloc de pit.
Personalment vaig alletar les meves filles durant deu mesos i ho recomanaria a tothom, sobretot perquè a part de ser la millor llet pel nadó, és molt pràctic. Ara bé, reconec que al principi costa i pot fer bastant mal. I tampoc no jutjaria mai una mare que trii la llet en pols pel seu bebè. Suposo que les coses ara han canviat, però amb la meva filla gran (que ara té deu anys) vam viure a Madrid els seus primers quatre mesos de vida i pel carrer, restaurants, cafès o altres llocs públics no es veia ni una dona donant el pit. Semblava que t'haguessis d'amagar per alletar i era molt frustant, la veritat.
En definitiva, tots els extrems són dolents i el que és més important: deixeu que les dones decideixin per elles mateixes què volen fer!