divendres, 22 de febrer del 2013

corrupcions i corrupteles

Suposo que no sóc l'única que pensa que tot plegat és una gran presa de pèl. Vull dir que la premsa moltes vegades fa més mal que bé, senzillament perquè ens porta en manada cap on vol.
Què passa amb el tema dels detectius de M3? De debò és tan important saber si tal polític o tal altre va encarregar els seus serveis? En tot cas, l'important seria el resultat de les investigacions, si és que ajuden d'alguna manera a destapar casos de corrupció o similars. Però d'alguna manera, s'han canviat els rols i ara el que sembla escandalós és que els polítics facin servir detectius. No hi ha un pam de net, i això, malhauradament, no és nou.
Tampoc és nou que la gent que arriba al poder (independentment del que abarqui aquest poder) massa sovint acaba d'alguna manera abusant-ne. La corrupció pot anar des del recepcionista d'urgències que dona prioritat a algun conegut malgrat hagi arribat l'últim, passant per l'autònom que cobra en "negre", fins al polític que s'embutxaca mil.lions del diner públic. Si bé el resultat difereix molt, l'essència és la mateixa, i cadascú hi posa els límits que la seva moral li dicta.
Als països del sur d'Europa, la gent apren des de la més tendra infància que no hi ha res com tenir bons contactes i que els diners moltes vegades poden més que els valors que la societat propaga.
Potser pot tenir a veure amb la influència de la religió catòlica que durant segles, i encara ara, proclama lleis que en molts casos és la primera en no complir. Si fins fa ben poc hom podia pagar per absoldre els seus pecats, perquè ens extranya que ara un hereu d'aquesta cultura pugui optar a un càrrec de poder mitjançant favors i/o diners?
Una cosa que s'apren aviat quan vius a Suècia és que no et serveix de res conèixer algú que treballi a l'ajuntament, a l'hospital, a l'escola o a qualsevol altre àmbit públic: el tracte que rebràs serà exactament el mateix. I si no és així, t'has d'atendre a les conseqüències. Vull dir que això d'aquí no és cap paradís, però s'hi acosta si ho comparem amb Espanya, en aquest tema.
El 1995, la vicepresidenta del govern suec, Mona Sahlin va dimitir després de que es comprovés que havia fet servir la targeta de crèdit del departament per pagar per avançat (és a dir, el mes següent tornava els diners a la caixa) algunes coses com: xocolatines, lloguer de cotxes i diners en efectiu trets del caixer. En total, en 11 mesos va gastar i tornar unes 50 000 corones (avui serien 5 000 euros). L'escàndol va ser descomunal i es va conèixer com l'afer Toblerone.
Comprendreu que la política espanyola es vegi com una gran bola de merda quan amb casos com el de Bárcenas (i altres abans) ningú ni tan sols dimiteixi, ni per descomptat, acabi a la presó. De fet, als diaris no es llegeix res al respecte.

dijous, 14 de febrer del 2013

feina a Suècia o a Suïssa

La setmana passada a La Tribu de Catalunya ràdio van parlar sobre l'emigració juvenil cap a països on és més possible trobar feina que a Catalunya. El tema va sorgir després de que Suïssa anunciés que potser limitaríen l'entrada d'immigrants provinents d'Espanya, Portugal i Itàlia. Com fan cada tarda, van demanar a la gent que participés, comentant si vivíen fora o si coneixíen algú que ho fes. Vaig enviar un tuit i el van llegir en antena: "jo visc a Suècia i tinc un germà que viu a Suïssa" (100% cert).
Ja sabeu que jo vaig venir a viure aquí "per amor". Sí, aquest va ser el motiu principal, però quan el T. i jo vam decidir que volíem viure junts, vam acordar que aniríem al país on el primer dels dos trobés una feina amb cara i ulls. D'això ja fa 15 anys. No eren temps de crisi com els d'ara, i no obstant, una recent llicenciada en Dret podia com a molt aspirar a fer de passant en un bufet d'advocats sense cobrar ni un duro o a preparar-se per opisicions (de funcionari, de jutge, d'advocat de l'Estat...) que representava tancar-se com a mínim dos anys més a memoritzar un munt de lleis i articles, sense que això garantís que es passessin. Si havies tret molt bones notes i estaves disposat a treballar més hores que un rellotge per pocs diners, també podies -a vegades- trobar feina en alguna consultoria o auditoria. L'altre opció era posar-se a treballar de qualsevol cosa no relacionada amb els estudis cursats, generalment un contracte d'auxiliar administrativa i cobrant una misèria que com a molt servia per tenir diners de butxaca i no haver-los de demanar als pares. Jo estava bastant cansada dels estudis de Dret i malgrat vaig comencar a practicar amb un advocat pels matins, a la tarda feia de secretària en una empresa. Després vaig deixar l'advocat i em vaig dedicar a fer de telefonista i recepcionista en un hospital, amb contracte de suplència (i gràcies a contactes), per poder estalviar una mica de diners.
La situació a Suècia no tenia res a veure. El T. va trobar de seguida una feina en una consultoria, amb un sou que el permetia independitzar-se i amb un horari decent. Per tant, estava clar quin era el pais on residiríem. Quan vaig arribar jo buscava feines de qualsevol cosa i no me les donaven perque deien que estava "sobrequalificada". Per mi això va ser una sorpresa: si havies estudiat Dret, havies de treballar dins aquest sector i no buscar feines d'altres coses, la qual cosa té bastanta lògica però és forca irritant.
Sé que ara la situació encara és pitjor perquè probablement un llicenciat universitari no pot ni accedir a "qualsevol feina", però el que conta no és només tenir un treball, sinó quin i com està retribuït, per tant les estadístiques sobre ocupació s'hauríen d'analitzar amb més detall.Quan l'atur juvenil estava al 10%, quants dels que treballaven ho feien amb contractes escombraries, amb sous que no permetíen independitzar-se? Quants seguien vivint a casa els pares? Quants treballaven en alguna cosa relacionada amb els estudis que havíen cursat?
Els catalans que conec que viuen a Suècia*, tots tenen una feina o estan estudiant, però cap d'ells ha vingut amb les mans buides, a veure què trobava. En canvi, ahir vaig entrar a la pàgina dels espanyols a Suècia (bàsicament per xefardajar els comentaris feixistes que hi solen escriure segons m'han informat) i estava plè de gent que escrivia missatges demanant ajuda perque volien emigrar a Suècia i estaven disposats a fer qualsevol cosa. La veritat és que feia esgarrifar una mica perque la gent semblava molt desesperada, però almenys pensen en buscar-se la vida i actúen.
El problema és que, com ja vaig explicar, la vida com a immigrant a Suècia no és cap panacea i encara menys si arribes sense res. Per tant, pel lector que hagi trobat aquest post googlejant "feina a Suècia" li recomano que abans de llencar-se a l'aventura, busqui feina des de Catalunya, aprengui nocions bàsiques de suec, miri quines possibilitats té de trobar habitatge i que en definitiva, vingui preparat. Sapigueu també que l'intrusisme laboral està molt regulat en totes les professions. Per posar un exemple: no pots treballar de paleta sino tens estudis (nivell batxillerat) sobre el tema.
* Conec dos casos de persones que van venir pensant que trobarien feina i van haver de marxar mig any després perquè no havíen trobat absolutament res (i estaven disposats a netejar, servir o treure neu, tot i la seva preparació en altres camps).

divendres, 8 de febrer del 2013

comparant paraulotes i insults

Seguint el fil de l'anterior post, per cert em va fer molta il.lusió que el comentés el propi Pàmies, avui toca parlar d'un altre aspecte sociolingüistic: les paraulotes i els insults. Un tema que també pot ser díficil per l'aprenent/parlant de llengua extrangera, no tant perquè costi recordar-ho sinó perquè a vegades és difícil veure-hi la càrrega negativa que impliquen. És a dir, a un mateix no li sona tan malament dir aquestes paraules en veu alta (sobretot si no van dirigides a ningú en concret sinó que s'expressen quan alguna cosa surt malament, quan un està irritat, etc.).
Mentre a Catalunya les paraulotes es concentren bàsicament en temes relacionats amb el sexe, a Suècia tenen una connotació religiosa. Aquí, als nens se'ls diu "no blasfemis" (i no pas "no diguis paraulotes"). M'explico: els renecs més emprats i amb més connotació negativa són fan (dimoni, diable) i helvete (infern), amb variacions de més o menys intensitat o segons la situació, amb diferents significats (vindria a ser com el "collons" català, però l'espectre no és tan ampli). Imagineu-vos si es fessin "Els pastorets" a les escoles sueques, seria un escàndol!
En quant als insults, acostumen a ser dirigits a l'individuu en concret i referit a l'intel.ligència d'aquest (idiota, imbècil, etc.) o dit d'altra manera: per ofendre no s'insulta a la mare de ningú, com es fa en molts països llatins. Tampoc s'esmenten les dimensions dels testicles, ni s'utilitzen pebrots ni similars.
En canvi, per insultar a una dona, sí que es pot fer servir la paraula en argot de l'òrgan sexual femení, però és MOLT vulgar i fort, a diferència de com s'utilitza en català.
No hi ha en canvi, expressions descriptives de l'acte sexual que s'utilitzin per renegar, insultar o expressar sorpresa.
A Suècia tampoc ningú es "caga" en algú altre quan està emprenyat, si bé s'utilitza el "m'hi cago" (jag skiter i) per expressar que es "passa d'alguna cosa". El skit a seques vol dir "merda" i s'utilitza en el mateix sentit que en català.
Suposo que els orígens de les paraules "malsonants" té molt a veure amb si una societat és de tradició catòlica o protestant (en el cas de les europees, en qualsevol cas). En tot cas, fa gràcia pensar que la paraula "dimoni" pugui provocar una reacció a qui l'escolti en segons quin ambient, per molt que ens haguem acostumat a sentir en els doblatges de pel.lícules americanes els típics "diablos", "maldito seas", etc que no són més que traduccions literals i no massa encertades.
Bon cap de setmana!

divendres, 1 de febrer del 2013

Refranys

Després d'haver llegit el post de l'amic Isern ressenyant el llibre Els 100 refranys més populars en català (Pàmies i Palou) i el d'en Garbí sobre una proposta de varietat refranera, m'han agafat ganes d'escriure també sobre el tema.
La meva àvia de 97 anys, ha recopilat en una llibreta els refranys que li anaven venint al cap. Em sembla que era un exercici de memòria, però també pot servir com a legat valuós.
A mi m'agrada molt utilitzar refranys o frases fetes quan parlo català. Encara recordo les classes amb la Montserrat Cabré (2on d'EGB) on n'apreníem i havíem de fer un dibuix que il.lustrés la dita o frase feta. Per cert, els poemes que més recordo també els vaig aprendre amb aquesta mestra.
Per altra banda,  és un dels aspectes que més costa fer servir en una llengua extrangera. Per una banda, solen ser força diferents a la pròpia (si bé n'hi ha que són presents en molts idiomes) i per tant costen de recordar, i per altra banda és molt fàcil ficar la pota (a vegades el significat canvia molt només amb una preposició equivocada) i de retruc fer el ridícul o si més no convertir-se en la riota del grup.
És a dir, en suec quasi bé no n'utilitzo, tret de dos o tres que són els que més he sentit. Les frases fetes són més habituals, sobretot a nivell de premsa. En un dels cursos de suec que vaig estudiar fa anys a la Universitat, hi havia un parell de llibres que recopilaven frases fetes i argot, amb exercicis per practicar el seu ús, però de refranys no en vam aprendre, o sigui que tots els que sé els he après escoltant a la gent. Us deixo alguns exemples perquè aprecieu les diferències i semblances idiomàtiques entre català i suec. El que segueix a l'original suec és la traducció literal i després explico el significat, si crec que cal.

Refranys:

  • Det som göms i snö kommer fram i tö = "el que s'amaga a la neu es mostra amb el desglaç" = s'acabarà veient/descobrint/trobant
  • Den som gapar efter mycket mister ofta hela stycket = "el que crida molt per alguna cosa acostuma a perdre-ho tot" = si demanes massa et quedaràs sense res (vegeu la diferència amb el "qui no brama no mama", aquí si vols que et donin alguna cosa, millor que estiguis calladet)
  • Den som har han spar = "el que té, estalvia"
  • Idag rik i morgon lik = "avui ric, demà cadaver" 
  • Lata armar gör tomma tarmar = "braços ganduls fan budells buits" = qui no treballa no menja
  • Vill man vara fin får man lida pin = "si vols estar guapo has de patir" = molt semblant al "per presumir s'ha de patir"
  • Prisa inte fisken förrän du har den på disken = "no posis preu al peix fins que no el tinguis al taulell" = seria la versió sueca de "no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat"
  • Så kan det gå när inte haspen är på = "això és el que pot passar quan no es tanca el baldó" = això és el que passa quan... (fas/ no fas quelcom)

Expressions:

  • Ha tummen mitt i handen = "tenir el polze al mig de la mà" = sé molt poc manetes
  • Låsas som om det regnar = "fer veure com si plogués" = ignorar (molt semblant al "fer com si sentís ploure" català)
  • Plocka russinen ur kakan = "treure les panses del pastís" = triar el millor d'una cosa (aquest s'utilitza molt) 
  • Rulla tummarna = "fer girar els polzes" = rascar-se la panxa, no tenir res a fer
  • Måla fan på vägen = "pintar el diable a la paret" = ser pessimista, veure-ho pitjor del que és
  • Vara rund under fötterna = "ser rodó sota els peus" = estar borratxo

Enfí, us en posaría molts més però no us vull agoviar.