dimarts, 8 de gener del 2013

viatge al passat i al futur

Ja tornem a ser a Suècia, molt fred no fa: -1 C aquest matí. Alguns dies dels que no hi erem, van arribar a temperatures positives, el que va fer que gran part de la neu es desfés, però no tota, de manera que ara davant de casa hi tenim una pista de gel. Avui ha tornat a nevar.
Hem gaudit d'uns dies molt bonics per terres catalanes i sempre costa tornar a la rutina. Demà haig d'entregar un treball i el més calent és a l'aigüera...
Dijous vam decidir fer una visita cultural per Bcn amb les nenes. Volíem entrar a la Sagrada Familia, que m'han dit que ha millorat molt. Un cop allà, no quedaven entrades per aquell dia. Així doncs, ens vam contentar en veure-la des de fora, però com que feia un dia esplèndid, ens vam apropar fins al Parc Güell i de pas vaig ensenyar a les nenes la casa on vaig viure els meus primers 20 anys (vista exterior, és clar). El més impactant, però, va ser tornar a veure l'escola. Vaig trucar al timbre pensant que potser per casualitat hi hauria algú i així va ser. Em va obrir la mestra que vaig tenir a 5è d'EGB -que curiosament segueix aquest bloc- perque justament aquell dia tenia una reunió i com si fes dos dies que ens havíem vist (en realitat deu fer 20 anys) ens va fer passar molt amablament. Vam voltar per les classes, el menjador, els replans... Quins records! Un viatge al passat com poques vegades es pot fer. Moltes coses no havien canviat i malgrat que tot semblava més petit, es respirava exactament el mateix ambient de quan jo mateixa pujava per aquelles escales, decorades, com és tradició, amb treballs fets pels alumnes, que encara aprenen a escriure en pluma (cosa impensable en les escoles sueques on els estudiants fan servir el llapis fins a l'Universitat). Em va fer molta gràcia veure que havien escrit sobre les tradicions en altres països i que Suècia hi era present.
Em fa il.lusió pensar que encara hi ha uns valors que es transmeten amb el mateix entusiasme de quan jo anava a l'escola i que a la vegada s'han adaptat als nous canvis:  aprenen primer anglès i després francès, hi ha sala d'ordinadors, tenen pàgina web... Bé, suposo que com a la resta d'escoles del país.
M'encanta que a cada classe hi hagi un pessebre fet pels nens, que encara cantin al voltant de la corona d'advent, que la reixa de l'entrada sigui la mateixa (però que el "càrrec de porta" ja no existeixi). Penso que els nens que tenen la sort d'escolaritzar-se a la meva antiga escola s'enduen una base important de coneixements i valors que els serviran molt en el seu futur (muy a pesar del ministro Wert).
En canvi, el que sí que em va fer pena va ser veure de nou com el Parc Güell està infestat de turistes, venedors ambulants i estàtues humanes. Pensar que nosaltres hi anàvem a jugar cada dia! Espero de debò que comencin a fer pagar i controlar l'aforament, però voldria que els habitants de la ciutat no haguessin de comprar entrada per gaudir d'un dels millors espais verds i arquitectònics que ofereix Barcelona.

3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Els valors encara hi són, potser els tenim una mica amagats, però hi són.
Bon any i poca pala...;)

Kuroi Neko ha dit...

Quin viatge més xuli al passat... Jo no crec que trobés coses tan maques a la meva antiga escola!
Per cert, vaig sentir que al Park Güell farien pagar als turistes però els residents hi podrien entrar de franc. Ja vorem què fan al final!

salvador ha dit...

Com sempre que tornes de Catalunya mantens l'idealització d'una societat en la que vas viure de jove però que avui deixa molt de ser ideal. La situació política, la corrupció, la ruina económica a la que estem avocats, l'escanyament de l'estat espanyol, les cues de l'Inem, les famílies que tenen a tota la gent a l'atur...La gent jova marxa a l'estranger perquè aquí no hi possibilitats. Això si, ens queda passar el temps demanant l'indepèndencia, menjan pa amb tomaquet, disfrutar de la calor en temps d'ivern (trobar plaer amb això em sembla aberrant pels que vivim aquí),la Sagrada Família i el Parc Güell, etc. Penso que en aquests moments hi ha molta gent de la teva edat que deuen envejar la teva situació. I anem a pitjor, no ho oblidis...