dilluns, 17 de setembre del 2012

Independentisme noruec

Mal em dolgui reconèixer-ho, llegir en anglès pensaments hermenèutics d'autors clàssics alemanys de nom impronunciable -vegis Shcleiermacher-, és un pal, per no dir una paraula més forta. Després, tocarà la no més fàcil tasca de comentar la lectura en suec, amb professor i companys del curs...
M'ha agradat molt llegir les vostres reaccions al meu anterior post, tant dels coneguts com dels anònims i els nouvinguts. Com també em va agradar l'empenta del president Mas que va demostrar a Madrid.
Respecte a la temàtica independentista, només volia fer un petit afegitó perquè en els incontables debats s'ha tret sovint l'exemple de l'independentisme noruec respecte de Suècia. Cada nació té la seva història i les comparacions sempre són odioses, malgrat a vegades ens puguin servir per tirar cap a un costat o l'altre. En aquest cas, us volia fer alguns aclariments, perquè no anem pel món simplificant els fets històrics a benefici nostre.
Primer: Noruega i Suècia van signar -després d'unes setmanes de guerra- l'any 1814 un acord d'unió -que no de submissió- en el que s'establia que el rei suec seria a partir de llavors el monarca d'ambdós països. Noruega no va deixar mai d'anomenar-se així i als seus habitants no se'ls va imposar cap llengua extranya, ni tan sols un sistema fiscal administrat des de Suècia. L'únic àmbit en el que van perdre autonomia va ser en la monarquia i en els afers de política extrangera.
Cap a finals de s.XIX els noruecs ja en començaven a estar farts de no poder tenir el seus propis consulats i control de les seves exportacions. De manera que al 1905 es van declarar "independents" de Suècia, amb el risc d'haver de tornar a combatre amb el país veí. No obstant, rei suec i govern noruec es van reunir per arribar a un acord pacífic i Noruega gaudeix des de llavors de la seva independència, amb el parèntesi de la 2a guerra mundial on va ser ocupada pels nazis (ocupació sobre la qual els suecs, tot i que més aviat ho amaguen, en van fer els ulls grossos quan no la van fins i tot "facilitar").
Segon: un altre aspecte molt important a tenir en compte és que en el moment en que Noruega es declarava independent, encara no s'havia trobat el petroli que a partir dels anys 70 van començar a explotar en aquest país nòrdic, en gran part, l'origen de la seva riquesa i la no pertanyença a la UE. Si al 1905 hi hagués hagut una "vaca" d'aquestes característiques, dubto molt que Suècia l'hagués deixat escapar tan fàcilment.
Per cert, ahir el diari sí que portava una foto i notícia redactada per corresponsal sobre la manifestació a Moscú contra el govern de Putin. Segons xifres dels organitzadors, es van manifestar 150 000 persones. És a dir, 1 350 000 menys que a Barcelona.
PD: La carta no me la van publicar.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"L'empenta del president Mas a Madrid", ja s'ha desinflat: http://www.lavanguardia.com/economia/20120916/54350455273/el-empresariado-catalan-apoya-a-mas-para-en-el-pacto-fiscal.html Ara ja torna la puta ramoneta del pacte fiscal...

albert ha dit...

Evidentment, si els suecs haguèssin sabut lo del petroli avui Noruega encara dependria d'ells

Kuroi Neko ha dit...

M'encanta el teu blog, tant quan parles de temes personals teus com quan parles d'altres de temàtica més general.
No en tinc gaire idea de la història dels països nòrdics i els petits apunts que ens dónes, serveixen molt per conèixer una mica millor aquelles terres.
Pel que tinc entès, sembla que a un país normalment es parla del que passa als països fronterers o ben propers (a Espanya per ex. es parla molt de França, Itàlia, Alemanya i en canvi no gaire dels països nòrdics o de Rússia). Per això no m'ha estranyat això de la manifestació de Moscú que expliques. Per als suecs, Rússia deu ser un país més proper que no pas Espanya, no?