dimecres, 29 d’agost del 2012

sense mòbil

No sé si algú m'ha fet un "mal d'ull" o què, però ultimament tot està siguent molt accidentat: que si el peu, que si el genoll, que si mals de panxa i cagarrines, que si em tenyeixo el cabell i em queda massa vermell, que si l'ADSL no funciona... i avui, a sobre, va i em cau el pot de cafè (de vidre, d'aquests d'Ikea) amb la mala sort que ha anat a parar a sobre la pantalla del mòbil, que ha quedat ben trencadeta (vegeu foto) i ja no respon als meus tocs de dit. Segons l'assegurança, primer s'ha de mirar si es pot arreglar i si no fos possible, comprar-ne un de nou. De la meva butxaca haig de pagar fins a 1500 corones i la resta la posen ells. Això implica que haig d'anar a la casa de reparacions que ells em diuen, que ho valorin, que ho arreglin si poden, etc. En definitiva, que em quedaré sense mòbil durant uns dies. Em fot quedar-me sense la càmara, el twitter, la música, el whatsapp, el mail i l'Internet quan sóc fora de casa, però el que més em fot, és que no pugui trucar ni em puguin trucar. Fa massa anys que hi estic acostumada!!!

Sóc conscient, però, que això és un problema "luxós" i que tant de bo tots els problemes fossin d'aquest tipus!
Per cert, el genoll, com el turmell, no saben perquè se'm va inflar... no hi tinc cap lesió (per sort!) i ja no em fa mal.

dilluns, 27 d’agost del 2012

sobre els "pelargonis"

La majoria de vosaltres estareu gaudint de la vostra darrera setmana de vacances, alguns encara no les heu començades i encara us queda el millor de l'estiu, d'altres esteu de vacances permanents (em refereixo sobretot als jubilats). Jo ja estic des de fa dies en plena rutina i a més aquí la tardor ja ha començat. Ara mateix (a les 10:26h) estem a 10C, o sigui que no es pot dir que salti d'alegria. No obstant, encara es pot gaudir de flors i plantes al jardí, per tant la sensació d'estiu s'allarga una mica. També haig de dir que no envejo l'onada de calor que hi hagut a Catalunya.
Avui us volia comentar que botànicament parlant, la planta que a Catalunya (i a altres llocs) es coneix com a Gerani, s'hauria d'anomenar "Pelargoni" (desconec si la derivació del llatí seria la correcta, però ha estat una deducció lògica). El Gerani, en canvi, és un altre tipus de planta, tot i que té similituts. Quan el suec Carl Linneaus -després Linné- va sistemitzar per primera vegada la flora, cap al 1735, va incloure en la mateixa familia amdues plantes, però cap a finals del s. XVIII, el botànic Charles l'Heritier va fer la divisió que encara es manté: la familia Geranicea consta de dos gèneres: el pelargonium i el geranium, cadascun amb moltes espècies diferents.
En definitiva, al que volia arribar era a dir-vos que no entenc perquè a Catalunya la gent no té més varietat de "pelargonis", quan el clima és ideal per tenir-ne de molts tipus i tot l'any! A part dels típics amb fulla grossa i flor vermella, n'hi ha qui-sap-los: tant les fulles com les flors varien infinitament, les fulles d'alguns fan olors tan diverses com de cítrics, menta o xocolata. A casa en tinc alguns però malhauradament no tinc la paciència -ni probablement els mitjans: llum, temperatura i aigua en dosi necessària- de fer-los sobreviure a l'hivern, per tant haig de començar de zero cada primavera. Us en deixo unes fotografies (lamentablement desconec el nom de la majoria) i espero que algú s'animi a buscar varietats de "pelargoni"!
     Nota1: Probablement ja sabeu que la millor manera per reproduïr-los és mitjançant esqueixos i la tardor és el moment ideal, o sigui que si coneixeu algú que en tingui, li'n podeu demanar i probar de fer-los créixer. 
     Nota 2: jo sóc de lletres, però d'un temps ençà, la botànica m'està interessant cada vegada més. Per altra banda, trobo genial que s'utilitzi la nomenclatura en llatí per tot el món: fa molt més fàcil la descoberta i l'intercanvi de plantes a nivell internacional.

Vectis glitter
fa olor de taronja
fa olor de llimona i pebre



dimarts, 21 d’agost del 2012

aviam...

...per on començo? Per la cama, la xarxa o el clima?...

Xarxa, va! M'he quedat sense conexió a Internet mitjançant ADSL per culpa d'algun cable que els de l'empresa de telefonia han d'arreglar (a fora al carrer), força irritant però no tan greu perquè gràcies al meu mòbil em puc conectar en 3G i va prou bé.
El clima, com ja advertia en el meu anterior post, s'està tornant tardorenc. Ha plogut uns quants dies, el sol ja no escalfa tant i a partir de dijous, tindrem de 10 a 15C fins no se sap quan. Esperem que encara ens quedi algun dia per gaudir de 20graus.
I la cama... doncs que encara no sé ben bé perquè, resulta que em vaig llevar diumenge amb un genoll com una pilota i després de passar-me el matí i part de la tarda a urgències em van diagnosticar una lesió de menisc. Probablement me la vaig fer fent feina al jardí o quan intentava ajudar la Júlia a patinar amb "inlines".
Amb el temps que porto en aquest país, ja he après algunes astúcies per evitar els tràmits que només fan perdre temps. Per això vaig anar directament a l'hospital, enlloc del meu metge de capçalera. A la recepció, em va atendre una infermera (són les que s'encarreguen d'inscriure't) i ja em va avisar que hauria d'haver anat al meu centre de salut, però que com que ja era allà, que m'esperés i em veuria un metge. El metge de familia em va veure al cap d'una hora (temps d'espera correcte). Era rumà i li va fer gràcia que fos de Barcelona. Li vaig explicar el que m'havia passat al turmell unes setmanes abans, pel que va deduir que potser es tractava d'un problema reumàtic però que com que llavors hauria d'anar al meu CAP i que d'allà em derivarien a l'especialista i podia tardar molt, exageria una mica el diagnòstic i així em podria veure directament un traumatòleg.
Li ho agraeixo i passo a traumatologia, on em torna a rebre una infermera rera l'ordinador. Haig d'acceptar que mirin la meva història, confirmar que no és cap secret que sóc a l'hospital (per si algú demana per mi) i passar a la sala 302. Em tiro una hora (de 11:45 a 12:45) sense que entri ningú a la sala en qüestió, amb la porta oberta i veient com passen inferemeres, metges i auxiliars amunt i avall, amb molta calma i sense veure o sentir, en canvi, gaires malalts.  Però és clar, és l'hora de dinar...
Finalment, entra una auxiliar per prendre'm la pressió i el pols. 30 minuts més i entra una infermera per punxar-me al dit i comprovar que no tinc cap infecció. 40 minuts després, entra una metge resident. M'ausculta cor i pulmons, em palpa el genoll, fa alguns moviments per veure on em fa mal, etc... Al cap de més o menys mitja horeta, arriba l'especialista i en cinc minuts em diagnostica lesió de menisc, em diu que m'hauran de fer una ressonància (però que ja m'avisarn un d'aquests dies), em deriva al fisio i diu que em prengui voltaren. Un cop tingui la ressonància, hauré de demanar hora a l'especialista perquè em diguin exactament què tinc i si s'ha d'operar o no.
I apa, cap a casa falta gent, a esperar que em truquin per la ressonància (seran dies, setmanes o mesos?).
Tot això per dir-vos que la Sanitat a Catalunya està molt bé: quan va ser el tormell que se'm va posar com una pilota, en mig matí em van atendre i diagnosticar. Al cap d'una setmana ja tenia la ressonància feta i l'endemà em va veure l'especialista. Sense pagar un cèntim, que ja ho farà l'administració sueca quan li arribi la factura de l'E-111.
Ah! I sort que no m'ha passat al setembre, que és quan se m'acaben els meus 12 mesos de "cupo" i m'hagués tocat desembutxacar 50 euros per la visita d'ahir!

dimarts, 14 d’agost del 2012

tornada

L'Elna encara no s'acaba de situar: fa dos dies que hem tornat i encara diu "hola" a la gent que veu pel carrer (ja és poc usual de per sí saludar a extranys, però en català ja ni us ho explico!), i altres paraules barrejades enmig de les frases en suec parlant amb amics...
Es veu que aquí ha plogut bastant durant l'estiu, de manera que el jardí està frondós i hi ha molta feina, però és de la que agrada. A més aquesta setmana farà bo: de 20 a 25 C i sol i núvols. S'ha d'aprofitar perquè no se sap quan pot ser l'última setmana d'estiu en aquest país.
M'he endut de Catalunya un munt de sensacions, de sentiments, de vistes, d'olors i d'estones agradables. Records que aniran resurgint en el dia a dia, especialment quan faci presència la nostàlgia, i que es reviuran quan mirem les fotos. Hem fet un munt de coses i tot i així se n'han quedat sense fer, que hauran d'esperar una millor ocasió. Per exemple, no he pogut veure tota la gent que m'hauria agradat, però per altra banda he estat molt relaxada. En qualsevol cas, tinc matèria per anar escribint entrades, a mida que vagi païnt les impressions i la tornada se'm faci menys feixuga.
He llegit tres llibres -que probablement mai hagués comprat (per desconeixement)- escrits per "coneguts" i que m'han sorprès gratament. El primer, escrit pel meu pare i un amic, sobre metges i malalties en la història del cine, que us puc recomenar fervorosament si us interessa la temàtica. El segon, escrit per un empordanès que destil.la amor per la seva terra i que ha demostrat posseir una sensibilitat que pocs homes deixen aflorar. El tercer, que estic acabant, va guanyar un premi i per tant pot ser que sigui més conegut, sobre el caos polític i militar a la Barcelona del maig del 37. Tots tres ben diferents però de grata lectura.
També he tingut temps de llegir-ne dels de gran tirada, entre els quals, el més recomanable, "Adéu a Budapest" de Sándor Márai.

De moment, algunes fotos d'instants viscuts aquest estiu... Ja tinc ganes de comprar un zoom de debò.