dimecres, 25 d’abril del 2012

sanitat, peatges i futbol

Ahir la premsa catalana es feia ressò de les "noves retallades" en qüestió de salut pública. Avui però, impera el tema d'interès principal: l'eliminació del Barça de la Champions i la renovació d'en Pep.
Sigui com sigui, i de la mateixa manera que fa dos posts us comentava com funcionava el sistema de co-pagament dels medicaments a Suècia, avui comparo sistema suec i espanyol en quant a les esmentades retallades.
Abans que res, torno a recordar que a Suècia es paguen MOLTS impostos, entre els quals, el de l'IRPF és dels més alts del món.
Aquí, l'inmigrant irregular no ha tingut MAI accés gratuït a la sanitat pública (que no gratuïta), ni tan sols en temes urgents. És més, hi ha una organització de metges i inferemeres, que a nivell privat, voluntari i clandestí, ajuden aquesta gent "no registrada". I creieu-me que qui es trobi un suec cap-quadrat a la recepció d'un hospital, ho tindrà molt difícil per passar si no pot legitimar-se com a pagador d'impostos.
Explicaré ara el sistema de co-pagament de les visites mèdiques. Tot major d'edat (jubilats, aturats i estudiants inclosos) ha de pagar de la seva butxaca fins a 1100 kr (124 eur) en un període de 12 mesos. Cada visita al metge de familia costa 200 kr (22,5 eur), a l'especialista 350 kr (38,30 eur) i a urgències 400 kr (45 eur). Els menors de 18 anys, només paguen les visites d'urgència a un preu de 120 kr (13,5 eur). Les visites a llevadora són gratuïtes, però aquí es fa, per exemple, una única ecografia en tot l'embaràs.
En quant a "ajudes ortopèdiques" (crosses, cadira de rodes, collaret cervical, etc), t'has de pagar fins a 2000 kr (225 eur) de la teva butxaca. També en un període de 12 mesos.
Total, que si un any tens mala sort, pots arribar a pagar fins a 5300 kr (quasi 600 eur) en despeses de metges, medicaments i ajudes ortopoèdiques. No és d'extranyar que els jubilats suecs marxin cap a Espanya, on a més del sol, gaudeixen (o gaudien) de sanitat i medicaments gratuïts.
El meu pare, metge i home de seny, ja fa molts anys que deia que el sistema de salut pública espanyol (i català) havia de petar, però que cap polític s'atrevia a fer pagar als pacients per la impopularitat que suposaria la reforma. I és que és molt difícil treure un caramel quan ja l'has posat a la boca.
El que trobo més curiós, però, és que molts dels que es queixen per haver de pagar a cal metge, es gasten diners en altres coses que són totalment innecessàries quan no perjudicials (els més evidents són el tabac i l'alcohol). Tampoc els he sentit mai queixar-se dels sous que guanyen els jugadors de futbol, que són -al meu entendre- vergonyosos, en un país amb tants ni-mileuristes.
Ah! M'oblidava d'una cosa: les autopistes a Suècia sí que són gratuïtes, tot i que n'hi ha moltes (per exemple el tram entre Estocolm i Goteborg) que deixen molt a desitjar: en alguns llocs hi ha un sol carril en cada direcció. Però l'asfaltat és bo.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Sant Jordi ennuvolat

M'ha agafat aquella mandra de després de dinar que fa que costi tant concentrar-se. Especialment quan a fora, el cel segueix tapat -com en els últims 7 dies- i una ha vist la Rambla, en directe però a 2800 km. de distància, mentre menjava els espaguetis fa una estona.
Per la finestra veig els arbres que han tingut el mateix aspecte des del mes de novembre: pelats i sense cap fulla.
I com que sóc adulta i m'avanço als esdeveniments, em martiritzo pensant que cada dia s'escurcen les possibilitats d'un llarg estiu. Perquè és clar que la tardor, a diferència de la primavera, sempre arriba puntual, i per tant, per cada dia que passa sense que comenci el bon temps, s'escurça l'estiu en un dia.

En dies com avui, desitjaria més que mai poder-me desplaçar en l'espai en un aclucar d'ulls.




dimecres, 18 d’abril del 2012

cost dels medicaments, elefants i monarquia


Aquest matí m'assabento que el Rajoy ha anunciat que una part del cost dels medicaments de recepta els haurà de pagar el client directament. Un màxim de 8 euros al mes pels jubilats amb pensions baixes i 18 euros pels més afortunats. Pels treballadors, no sembla que hagi canviat massa la situació, si ho he entès bé. Evidentment és una política molt poc popular però probablement adequada tenint en conte la situació econòmica del país. Ja sabeu que m'agrada clarificar com funcionen les coses per aquí a dalt, perquè des de Catalunya -i els països mediterranis en general- sovint s'idealitza Escandinavia i les seves polítiques de benestar social.
Aquí a Suècia, encara que molts no us ho imagineu, també es paguen els medicaments, independentment de la renta. I això que els nostres impostos són molt més alts (inclosos els indirectes i els de seguretat social). Tothom paga el mateix: un màxim de 2200 corones (uns 248 euros) en un cicle de 12 mesos. Fins a 1100 corones, pagues el 100% del medicament, entre 1101 i 1600 en pagues el 50% del preu, entre 1601 i 2050, el 25% i quan ja portes gastades 2051 corones, només cal que paguis el 10% fins arribar a les 2200. Aleshores ja no cal que paguis res. És clar que per la majoria de gent, no s'arriba a aquesta despesa en 12 mesos, i per tant, torna a pagar el 100% dels medicaments que necessita. El que encara no es fa és això de contar les pastilles, però no estaria malament.

També he sentit en Màrius Carol aquesta tarda a La Tribu de Catalunya Ràdio, dient que si la familia reial vol donar una imatge moderna de la monarquia, "del tipus escandinau", ha de comportar-se de manera impecable. Doncs deixeu-me dir que els escàndols dels reis suecs tampoc es queden curts: les sortides festives i a clubs d'estriptease del Rei han estat titulars vàries vegades, el pare de la reina era del partit nazi, una de les filles s'emborratxava i apareixia en fotografies vergonyoses a la premsa rosa, etc. Ah!, i el Rei suec també caça, però desconec si només són animals de bosc o si també viatja de tant en tant a l'Àfrica a caçar elefants i tigres. El que encara no s'ha vist és que algun dels néts es dispari al peu, és clar que de moment només té una néta de mesos... deixeu-li temps! Res, que ni escandinaus, ni espanyols ni britànics. La Monarquia és contradictòria amb la modernitat, és un vestigi del passat que fa pudor i ja fa anys que hauria d'haver-se erradicat.

dimarts, 17 d’abril del 2012

Miscel.lània

Fa dies que no escric perquè no dóno a l'abast. La setmana passada vaig estar feinejant a la Fira de jardineria de Suècia que es fa cada any, al stand de l'associació de jardiners amateurs de la que en sóc membre. Apart, evidentment, d'haver de seguir treballant i estudiant (i fer de mare, però això ja no cal dir-ho). Ara les coses ja tornen a la normalitat i aviat ja hauré acabat un dels cursos del màster, de manera que espero tenir més temps.
Sigui com sigui, dissabte vam haver de treure la pala un altre cop. T'ho prometo, Garbí! Va estar nevant tota la nit de divendres i va seguir durant el dissabte. Per acabar-ho d'adobar, ja fa dues setmanes que vam canviar les rodes del cotxe (de hivern a estiu) i per tant, el cotxe no s'ha bellugat durant alguns dies, per precaució. I això que uns dies abans, ja vaig veure les primeres floretes de la Pulmonaria. Us passo algunes imatges.
Per altra banda, i abans de que nevés, vaig sortir a passejar i vaig fotografiar una cosa que vull que em digueu què penseu que és. És a prop de casa, en un dels costats d'un carrer on hi ha bosc (a l'altre hi ha cases). Sembla una menjadora, però aquí al mig? No hi passen pas cavalls ni vaques o sigui que com no sigui que alguna ànima caritativa ho hagi construit pels ants... S'admeten apostes!




dijous, 5 d’abril del 2012

Passeig pel bosc

Quasi, només quasi, que haig de tornar a treure la pala del garatge perquè tant dissabte com diumenge, dilluns i dimarts va està nevant. Per sort, les temperatures durant el dia superen els 0 graus i per tant, no s'ha acumulat massa. Tot i això, a la part d'ombra del jardí encara en tenim... Totes aquestes nits i les que vinents, tenim graus negatius i seguim encenent el foc.
Dimarts vaig anar a caminar pel bosc i en una hora va passar d'haver-hi un cel totalment blau a nevar intensament. És el que aquí anomenen aprilväder (temps d'abril) i que fot bastant quan ja téns el caramalet a la boca i has posat algunes plantetes a fora al porxo. De totes maneres, la passejada em va anar la mar de bé, perquè el bosc ja ho té això, transmet una pau que poques coses aconsegueixen. Us en deixo algunes fotos, entre les quals podreu veure les conseqüències del temporal de vent que hi va haver a finals de desembre.






dilluns, 2 d’abril del 2012

A qualsevol preu?

Em meravella que es parli tant del tema Eurovegas als mitjans de comunicació catalans. Potser és que ho veig més des de fora, però no trobeu una mica trist aquesta mena de desesperació, de llepar culs i anar darrera els ianquis com uns gossets i a sobre batallant amb els madrilenyos?
Tornem al tema de sempre i que ja fa temps s'ha vist que no és la solució: la prostitució de la nostra terra a qualsevol preu. Hotels, camps de golf, parcs d'atraccions, casinos... En definitiva, dependre dels Serveis, del turisme, com a font principal d'ingressos.
El que hem de fer és buscar inversions -encara que siguin extrangeres- per desenvolupar l'economia a altres nivells, perquè els nostres científics, ingenyers, actors, mecànics, infermeres i tants altres professionals no hagin de marxar del país per treballar.
I el més trist és que qui s'acabarà enriquint és l'empresa americana, no ens enganyem. Sí, es crearien uns quants llocs de treball, però a quin preu? Quin tipus de treballadors buscarien: mà d'obra barata o els càrrecs de direcció? Qui vol tenir tot un complexe d'edificis alts "made in USA"? Penseu que els cartells seran escrits en català? Que anunciaran el lloc dient que està a Catalunya i no a Espanya?

Per mi, ja se'l poden ben quedar els de Madrid l'Eurovegas. 

I ara, una petita anècdota: a l'any 92, durant els Jocs Olímpics vaig treballar per una empresa de seguretat per ser davant la porta de la NBC al Centre Media i controlar que la gent que entrava estigués acreditada com calia. Quan passaves aquesta porta, no sabies si eres a Barcelona o a Washington: tothom era d'EUA. No em refereixo als periodistes, que és obvi que ho havien de ser, sinó fins i tot les maquilladores, els cuiners (el menjar també venia directament d'EUA), els de vestuari, els xofers, etc. Després, em van canviar de lloc i vaig estar a la porta del Canal + francès, on havien contractat un munt de catalans per fer aquest tipus de feina per la que no era necessari tenir nacionalitzats francesos.