dimecres, 28 de setembre del 2011

...

Entre aniversaris, horaris d'escola, d'activitats extra-escolars, de feina, d'estudis, un marit a un altre continent... poc temps em queda per escriure al blog, però espero poder fer-ho ben aviat. Potser quan hi hagi les visites catalanes la propera setmana (?)

diumenge, 18 de setembre del 2011

estiu o tardor?

Ara estem en aquesta fase en que la temperatura a la nit (i conseqüentment als matins i vespres) ja està per sota dels 10 °C, però que si hi ha sort i surt el sol, encara pot escalfar una mica.
Al jardí hi ha plantes que segueixen florint, cosa que a servidora li alegra el dia. Els arbres i algunes altres plantes ens recorden, però, que aviat estarà tot pelat. El terra ja s'ha comencat a omplir de fulles grogues caigudes dels bedolls, l'acer palmatum ha agafat aquesta tonalitat vermella que el caracteritza, les pomes són a punt de collita...
Us deixo fotos del que m'agrada en aquests moments en el meu jardí, ja sabeu que les podeu fer més grans si hi cliqueu al damunt. I després marxaré cap a la classe de "Zumba" que vaig provar per primera vegada la setmana passada i em va agradar molt. No sé si també s'estila a Catalunya...
Acer palmatum
calendula officinalis


cosmos amb un sempervivum darrera

geranium "rozane". Floreix tot l'estiu i fins ben entrada la tardor!
pomes a primer pla, plantes d'ombra al rerefons

hortènsia


Platycodon grandiflorum
No sé el nom d'aquest trèbol però m'agrada el contrast


Alcea rosea alba

Budleja o arbust de les papallones, fa molt bona olor!

divendres, 16 de setembre del 2011

coses de la burocràcia

Notícia: "Senyor ha de demostrar que no li ha crescut la cama"

Resulta que fa 10 anys van haver d'amputar una cama a un senyor de Skellefteå, però cada 3 anys ha d'anar a que li mirin per poder continuar tenint dret a l'aparcament per minusvàlids. El metge ha d'escriure en un paper que segueix sense cama.

No comments.

Bon cap de setmana!

dilluns, 12 de setembre del 2011

Parc de les cireres

De cirera no n'he vist encara cap, però aquest és el nom que li han posat al parc -inaugurat a l'agost- que ens queda més a prop de casa, seguint el tema dels noms dels carrers, que tots responen a algun arbre, planta, fruit o flor.
Un parc infantil que ha trigat molt en fer-se realitat però del que finalment en podrem gaudir esperem, uns quants anys. És a uns 300 metres de casa, en una zona on ara estan edificant 32 pisos distribuïts en casetes adossades, (és a dir, que no semblen pisos).
El que m'agrada del lloc és que a part d'haver-hi equipament innovador pels nens i  nenes, han aprofitat l'espai inicial -un bosc- i han mantingut una harmonia en el conjunt. Han deixat un tros de bosquet, algun dels arbres en la zona de gespa i plantes, algunes soques que es fusionen amb l'espai lúdic, etc.
No falten els típics gronxadors, però també hi ha casetes i animals de fusta i un munt d'elements per grimpar, escalar i fomentar el sistema motor dels petits.
A més, han pensat també en els acompanyants dels principals usuaris! Hi ha un banc-gronxador (foto) i bancs amb taules, sota de pèrgoles on potser mentre la mainada juga, un/a podrà tenir un lloc per pendre's el cafè o llegir una estona (bé, em sembla que per això encara ens falta un o dos anyets més).
Enfí, us en deixo algunes fotos, fetes amb la càmara compacta i per tant no tan maques com una voldria. Si en voleu veure més ho podeu fer aquí (entrareu a la pàgina de l'empresa paissatgística a la que se li va encarragar el projecte).





divendres, 9 de setembre del 2011

divendres



Ai, divendres! Un dia tan especial, sempre té aquest quelcom de màgic saber que t'esperen dos matins de poder dormir més. De petita el divendres implicava marxar cap a Moià, encendre el foc en una casa freda -quan era hivern, és clar- i mirar alguna cosa per la TV, la familia junts: al principi era l'"un, dos, tres", "la clave" si feien alguna pel.li que puguessim veure els nens, després van venir el "vostè jutja" i "la vida en un xip". Ja de més grandeta potser em retirava a llegir a la meva habitació o a escoltar música que em feia sommiar en les sortides nocturnes de l'endemà.
Aquí és tradició tenir el que en diuen fredagsmys, el que en anglès vindria a ser  friday's coziness i que en català potser es podria traduir com a "ambient agradable/comfortable/acollidor dels divendres". Però la paraula en sí, implica -al menys últimament i entre la mainada i jovent-  vàries coses:
  • menjar tacos, pizza o similar
  • mirar una pel.lícula o programa acompanyats de llaminadures o crispetes
  • anar a dormir més tard que la resta de dies
  • pels adults: veure alguna cosa amb alcohol*
És a dir, agafar-se el divendres al vespre de relax: els pares no han de preparar un sopar massa avançat, els nens poden fer coses que normalment no els estan permeses: mirar la Tv fins més tard, menjar llaminadures, etc.
No sé com serà a Catalunya, però a Suècia cada vegada és més normal que en una casa hi hagi més d'una TV, de manera que pares i fills no cal que comparteixin pantalla. Nosaltres en tenim només una (que per altra banda és d'aquestes que fa mig o més metre de profunditat) i per sort les nostres filles encara no ens reclamen poder veure una sèrie de programes que ténen molt èxit en les families amb nens de 6 a 15 anys aprox. La majoria són del tipus concursos de cantar i/o ballar on el públic vota els seus preferits que es van eliminant setmana rera setmana. Ni el Tomas ni jo no tenim cap interès en veure'ls i de moment ens en podem escaquejar. Esperem que duri.
I parlant de tendències electròniques, ahir vaig anar a una reunió de pares de l'escola i em vaig enterar que hi havia "molts" companys de la classe de la Júlia -farà 8 anys a l'octubre- que tenen mòbil. A Catalunya també és així?

*veure vi o cervesa entre setmana encara no està massa ben vist per la societat sueca, tot i que cada vegada es va acceptant més el fet que hom pot veure un gotet de vi amb el menjar, que no ha de perquè venir seguit de tota l'ampolla.

dilluns, 5 de setembre del 2011

confessions

En un principi, vaig comencar aquest bloc (en el seu moment a bloc.cat) per informar de com m'anaven les coses per aquestes terres. Bàsicament per la familia i els amics, per no haver d'anar escribint "mails-informes" i poc a poc es van anar afegint més lectors, perquè aquí radica la gràcia dels blocs: que són públics i a l'abast de tothom que n'estigui interessat. Sí, ja sé que també hi ha l'opció de restringir l'accés a les persones que hom vulgui, però també m'agrada que gent que no conec em llegeixi, si més no per fer-se una idea de com viu una catalana a Suècia.
No obstant, el bloc també es pot veure com una mena de diari virtual, un lloc on desfogar-me i escriure com em sento en determinats moments. Però sempre fins a un cert punt, ja que no sé qui em pot estar llegint.
Per exemple, en aquests moments voldria cridar virtualment a tort i a dret sobre un tema de la feina que m'ha fotut de mala llet, però no puc. Simplement perquè no sé si algun company em llegeix (tot i que dubto que puguin entendre la meva llengua, però és clar, els traductors a internet cada dia són millors).
Només dir-vos que malgrat les idees pre-concebudes que puguem tenir de Suècia, el "mundillo" universitari fa tanta o més pudor aquí que a Catalunya. Intrigues, punyalades, endolls, enveges, competències, hipocresies, malbarataments de diners públics, aprofitats/des, criticons/es, ineptes, imbècils, i un llarg etc.
Ves per on, una mica sí que m'he pogut desfogar.

divendres, 2 de setembre del 2011

fisioteràpia i altres

Ja fa gairabé un any que em fa mal la cama dreta, des del taló fins a la zona lumbar. Primer vaig provar de reposar, deixar de córrer, no fer gimnàs de fer salts i tal. Després em vaig comprar unes mitges plantilles (estàndard) per si de cas tenia un taló en espoló. Vaig anar al que aquí anomenen "napaprat", que vé a ser una variant sorgida entre osteòpata i quiropràctor. Em vaig deixar uns quants calés però no em va servir massa.
Al final vaig anar a la metge de capcalera que em va aconsellar anar al fisioterapeuta (entra per la seguretat social, és a dir, només has de pagar fins a un cert preu) i que també podria ser bo fer-me unes plantilles a mida.
Les plantilles ja me les he fet (170 eur) i de moment no veig gran canvi.
En quant al fisioterapeuta, he intentat concertar cita vàries vegades però no tenen mai hora. Típic del sistema suec: has de trucar entre les 8:30 i les 9:30h per demanar hora, però és que a més, no dónen hores més enllà dels propers 15 dies. És a dir, has d'anar provant cada dia, aviam si hi ha sort. Avui la tia m'ha aconsellat que dilluns a les 8:30h ja estigui penjada al telèfon. N'estic fins a cert lloc, la veritat.
No vull tornar a la metgessa fins que no hagi almenys provat el que em va dir ella, però el cert és que potser el que convindria és que em fessin una radiografia per veure d'on vé el mal. És clar que coneguent com funcionen aquestes coses, i al no ser cap urgència probablement m'hagi d'esperar 3 mesos i per tant més val intentar anar al fisio primer.