dilluns, 21 de febrer del 2011

buff



Dissabte vam anar a esquiar i ens vam quedar ben congeladets. Feia temps que no tenia aquest fred que fa mal. Estavem a -13 però com que a més quan baixes per la pista et vé el vent a la cara la sensació encara és de més fred. Per moltes capes de roba que portis, la cara (o millor dit el nas) costa de protegir i les mans també.
Ahir em vaig comprar un "buff" de llana de Merino. Els models em van agradar molt però no va ser fins que vaig arribar a casa que vaig veure que l'empresa que els fa és catalana i que són fets a Igualada! Em va fer molta il.lusió perquè avui en dia és difícil trobar alguna cosa que no sigui "made in China", però sobretot perque era fet a Catalunya, i són pocs els productes catalans que arriben fins aquí. Ara, el que no em va agradar tant és que a l'entrar a la pàgina webb vaig veure que el preu en euros era bastant més baratet que en corones, però que no podies comprar per Internet si vivies a Suècia (suposo que perque han donat l'exclusiva a algun distribuïdor). La diferència de preu es deu, suposo, entre altres coses a que en aquest país, tot el que no sigui alimentació o premsa/llibres té un IVA del 25%, que sincerament trobo abusiu (juntament amb Dinamarca i Hongria som els països en que més IVA paguem de la UE).
I no creieu que això dels impostos sempre repercuteix en un benestar per sobre dels altres països. Per exemple, juntament amb Finlàndia som els països de la OECD amb menys llits hospitalaris per 1000 habitants. Avui llegeixo una carta al diari d'un metge que té una germana dement (82 anys) que viu sola en un pis, perquè no hi ha lloc en cap residència. Té dret a que vingui algú a ajudar-la a casa, però no gaires hores. Ja se l'han trobat 3 vegades a terra amb alguna cosa trencada. Sembla mentida que pugui passar en un país com Suècia, oi?
Però tornant al títol, m'encanta veure que una empresa catalana s'ha fet un lloc en el mercat de la globalització. La qual cosa em fa pensar en la gent emprenedora, que sempre m'ha agradat, i en un programa que acabo de veure per TV3 a la carta i que està molt bé. Un dia per casualitat vaig escoltar per Catalunya Radio el programa de  Gaspar Hernández "L'ofici de viure" i des de llavors de tant en tant l'escolto, i avui he enllacat amb el programa televisiu del mateix periodista. Us el recomano.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Metereologia

No, no us preocupeu que no vinc amb el "parte" de quin temps fa, total, per repetir el mateix cada vegada no val la pena.
Avui us vull comentar una cosa en la que penso cada vegada que donen el pronòstic del temps per la Ràdio Sueca. Ho poso en majúscules perque em refereixo a la Ràdio nacional, la que que paguem tots amb la nostra cuotra mensual per TV i ràdio i que haig de dir, és de molt bona qualitat. No hi ha talls publicitaris i els programes són molt bons. Tens vàries cadenes: P1, P2, P3 i P4 són les principals. La primera dedicada sobretot a temes d'actualitat, notícies, reportatges, programes educatius... La segona és de música clàssica i folclòrica, la tercera és per un públic jove (entre el que m'incloc) i/o interessat en la música "moderna" (des del Pop al Rock, passant pel Rap i altres) i la cuarta és la local (en el meu cas Estocolm) i d'esports.
Hi ha un tipus de programa que penso que falta en la Ràdio catalana i que trobo molt interessant: els reportatges en el "terreny". És a dir, un reporter va a algun lloc (a qualsevol país) i fa un treball periodístic de qualitat, amb bones descripcions (aquí és on es veu la bona feina quan no hi ha una càmara que parli per sí sola), entrevistes amb la gent local, etc.
Però al que anava -d'acord amb el títol del post-: si hi ha alguna cosa que no m'agrada dins de tot aquest món radiofònic suec, és quan escolto quin temps farà: em sembla que qui dóna el pronòstic és una persona del Centre Nacional de Metereologia que no té cap idea de com dirigir-se al públic. Té aproximadament 5 min. de temps per dir quin temps farà en aquest país tan allargat i amb diversitat de clima. Bàsicament, el que fa és llegir un informe súper avorrit amb un vocabulari del sector que imagino la meitat de la població desconeix i amb una veu monòtona que fa adormir a qualsevol que l'escolti. Us imagineu al Tomàs Molina dient: "al terç sur, un flux de component est en superfície, la circulació en alçada en disposició zonal de l'est. Pertorbacions que deixen precipitacions sobretot al quadrant nord-est. Nuvolositat variada en la part central amb depressió freda en alçada alimentada per una massa d'aire provinent del nord..." (no poso el que diuen del temps marítim perque a part de "maragassa" no conec cap altre terme en català).
En aquest tema sí que penso que en podrien aprendre dels catalans! La gent només vol saber si farà fred o calor, nevarà o no nevarà, veurem el sol algun dia?

divendres, 11 de febrer del 2011

fórmules matemàtiques

  1. 36 hores nevant + marit de viatge + servidora que no té tanta força + una pala = cotxe encallat a la neu
  2. cotxe encallat a la neu + nenes que s'han de portar a l'escola = anar caminant per una vorera d'on ningú ha tret la neu amb neu fins a mitja cama i un trineu que es volca cada 2 x 3
  3. el mateix camí de tornada + vent de cara + nevant = arribar a casa una hora més tard del que és habitual
  4. cotxe que s'ha de desencallar + voler ficar-lo al garatge = "palajar" (treure neu amb pala) x 1 hora
1 + 2 + 3 + 4 = carregar-se de paciència per no posar-se a plorar

dijous, 10 de febrer del 2011

ja ha tornat!

La poca neu que s'havia fos els dies que vam passar de 0 C i que havia convertit en una pista de patinatge qualsevol superfície situada a l'exterior, ha tornat. Avui tot el dia nevant, de manera que el gruix que haviem comencat a veure desaperèixer ha tornat al seu nivell de fa dues setmanes.
I cada vegada són més les amigues que tornen o tenen plans d'agafar els trastos i cap a casa falta gent! Quan dic "casa" vull dir al sud dels Pirineus, sigui Madrid, Vic o Barcelona. Sí, tots estem molt bé aquí, però al final, tothom acaba tornant cap al bon temps, la gent oberta, el savoir-faire llatí, que tot i que sovint ens afanyem a criticar, no es pot negar que és més alegre que l'escandinau. Hi ha una dita sobre el tema però ara no la recordo.
Aquí tornen els mesos interminables d'hivern i a Catalunya torna la gent que en té possibilitats. Si jo les tingués, també ho faria. No em malinterpreteu, aquí hi estem molt bé (els que hi heu viscut, ja sabeu a què em refereixo), però mirant per la finestra en aquests moments voldria ser a Casa.

dimarts, 8 de febrer del 2011

east is east

L'última afició que m'ha agafat (va comencar al novembre) és fer mitja, cosa que no havia fet des de que tenia 12 anys. No passo de bufandes i xals, però mica en mica vaig agafant seguretat. La meva última creació ha estat una bufanda com la que veieu a la foto (que he agafat d'una pàg. web) però amb tons blaus enlloc de grisos. Oi que és "resultona" i sembla la mar de sofisticada? Doncs és súper fàcil de fer. El truc és en la llana, que ja és com una tela teixida de la que s'agafen els punts directament...
Tot això només per comentar que ahir vaig entrar en una botiga de llanes, on no havia entrat mai abans, regentada per una russa. Vaig deduir la nacionalitat per varies raons: la vaig sentir parlar amb una altra senyora en el que em va semblar rus, tenia accent de país de l'est quan parlava suec, l'aspecte físic i el fet d'anar guarnida com solen fer moltes de les dones del país en cuestió.
La botiga, tot i tenir un bon assortit de betes i fils, algunes llanes, teles, cortines i complements per fer punt o per cosir, estava muntada amb poquíssima gràcia, els productes mal col.locats, l'aparador amb objectes plens de pols. Em va recordar aquelles botigues mig buides a les que vaig entrar quan vaig ser a Praga l'any 89, just després de la caiguda del mur. Com si la senyora en qüestió no s'hagués plantejat mai que estava en un país capitalista, on la clientela s'ha d'atraure d'alguna manera perque si no se n'anirà a la competència (és clar que en aquell centre en qüestió només n'hi ha una de merceria).
El pitjor de tot, però, era la olor. Una fragància que també he notat especialment a ciutats com Tallin,  St. Petersburg, Riga i de nou, Praga. Olor de resclosit, de lloc on la calefacció està a tope però on la finestra s'obra poc i no acaba d'entrar mai aire fresc. Sabeu a què em refereixo? Tot i que no vull dir que no existeixi també a Catalunya, Suècia o altres països, l'he trobada més present en els antics països de l'URSS.
Jo no sé si és herència dels anys magres passats sota el comunisme combinats amb el clima fred, però en aquests països notes com si la gent no es dutxés ni rentés la roba tan sovint com ho fem nosaltres, i la renovació de l'aire interior no és un dels seus primers interessos. I bé, potser és més natural, millor per la nostra pell/cabell i segur que més respectuós amb el planeta, però no podria suportar viure en lloc que fes aquesta pudor.

dilluns, 7 de febrer del 2011

feina agradable

Al final la meva amiga va venir, amb un ram de tulipes i demanant-me mil perdons.

I ara m'han convencut per formar part de la junta directiva de l'associació d'"Amateurs de jardí" de la regió d'Estocolm. Em va fer il.lusió perque fa 4 anys que sóc membre de l'associació, que majoritariament consta de gent de més de 50 anys que en saben un ou de jardineria, però com que conec una senyora que hi ha està molt ficada, va ser ella la que em va "recomenar", dient que creia que ho faria molt bé (modèstia a part) suposo que perque els falta gent per omplir llocs de la junta... En tot cas, serà divertit assistir a les reunions i conèixer un munt de gent que en sap d'aquesta activitat que a mi m'ha captivat des de que tinc terreny per omplir i un clima que fa que no hagi de regar el jardí.
Dissabte hi ha la primera reunió, aviam què tal anirà.

Per cert, heu vist la paròdia de l'anunci d'Estrella? Me l'ha passat el meu germà i m'ha fet molta gràcia. Heu d'haver vist l'original primer, és clar!

dijous, 3 de febrer del 2011

gent

Abans que res, agrair els comentaris i els consells pel tema del Mac. Malhauradament ja ho havia fet tot (firewire, etc) i l'ordinador segueix sense reconèixer la càmara (comprada a finals de l'any 2003 i ja massa arcaica?!).
Un apunt més sobre gent, i sense pretendre fer cap tipus d'estudi social -que tampoc era la meva intenció del post anterior-, no us passa que a vegades quan quedeu amb algú sabeu que aquella persona no apareixarà? Sovint passa amb els que us han de dur un moble, el lampista o l'electricista. Més fotut però és quan esteu esperant una amiga (no íntima, però ex-companya de feina i d'agradable companyia), i heu anat a comprar unes pastetes per prendre-les amb el tè o el cafè, il.lusionada pel trancament de la rutina que implica la visita, i resulta que no apareix! No em passa gaire sovint, però amb aquesta persona en concret, ja tinc com una mena de sensació (suposo que causada per experiències anteriors) de que no vindrà. La setmana passada ja havia de venir i quan vaig veure que havia passat mitja hora de rellotge la vaig trucar..."Ai, Anna, perdona, és que estic malalta i ahir et volia trucar però m'en vaig oblidar!", però dijous que vé, podré venir." I jo: "d'acord, però apunta't-ho, eh?"
"Sí, sí. Aquesta vegada també m'ho havia apuntat però com que estic mig malalta se m'ha oblidat."
Ara ja fa una hora que hauria d'haver estat aquí. Però aquest cop no la truco, aviam si ella mateixa se n'adona i em diu alguna cosa...