dijous, 28 d’octubre del 2010

animals o persones

Sempre m'he preguntat, ja des de petita, el per què d'aquesta mania de voler substituir les persones per animals. Em refereixo a molts llibres, pel.lícules o sèries de televisió per a infants. El més absurd és que sovint s'humanitza a alguns animals mentre d'altres segueixen tenint les característiques pròpies de les bèsties. Per exemple en aquella sèrie espanyola que feien als 80 -Dartacan- on s'adaptava la novela de Dumas per al públic infantil, els muscaters eren gossos però muntàven a cavall. A sobre, hi havia un personatge molt dolent que quin animal era? Una gata!
Els de la Disney també són especialistes en el tema, com els de Pixar: Robin Hood, Nemo, Madagascar, 101 dàlmates, el llibre de la Selva, Ice age, enfí, suposo que no cal que posi més exemples.
Doncs ahir ja em va semblar el colmo: en un llibre que té l'Elna sobre un supermercat, els clients són animals: una girafa, un elefant i un gos. Els dependents de la botiga també són animals, però ara vé lo fort: al mostrador de xarcuteria i de carnisseria els que despatxen són un porc i una vaca! 
Puc entendre que en un conte  algun animal parli o interaccioni amb un nen, però no que es substitueixin animals per persones i a més "amb tots els ets i uts": roba, conductes, etc.
La pregunta és si resultaria menys interessant per als nens si els protagonistes enlloc de ser animals fossin persones. Ho dubto. Tenim una col.lecció de llibres il.lustrats per Roser Capdevila -"Mirem"- on persones (nens i adults) es retraten en diferents situacions i ambients. Tant a l'Elna com a la Júlia els han encantat.
Si algú m'ho sap explicar, endavant!

divendres, 22 d’octubre del 2010

quasi sense comentaris...

Tres comentaris, a part de les fotos que ja parlen per elles soles:
1) Avui he hagut d'anar a peu a deixar les nenes perque encara no hem posat les rodes d'hivern al cotxe (anàvem a comprar-les demà).
2) Ja he tret la pala del garatge
3) Segueix nevant

dijous, 21 d’octubre del 2010

doblatges

Sóc al tren, camí cap a Falun, però no puc escriure directament al blog perque no tinc connexió a Internet. Hagués hagut de pagar extra, igual que per tenir un seient reservat. El tren en aquest país és car, i com en les companyies àerees de “low cost”, comences amb un preu inicial i després has d’anar afegint diners per cosetes com costos administratius, cost per tenir seient, cost per poder canviar el bitllet, cost per … Total, que publicaré el post quan arribi a la Uni.


Enfí, això no és el que us volia explicar, sino que us volia ensenyar aquesta foto d’una revista sobre llengua que es publica aquí i que he vist avui al quiosc de l’estació. El titular amb el que vull que us fixeu és el de dalt de tot, que traduït vol dir: “fins i tot les pel.lícules pornogràfiques es doblen al català”. No he comprat la revista, miraré si la tenen a la biblioteca i ja us comentaré de què va l’article. M’imagino que deuen comentar la polèmica del doblatge a Catalunya, però no em vull avancar.

En tot cas, sóc partidària de que les pel.lícules no es doblin ni al català, ni al castellà ni en cap altra llengua. I l'excusa de que la gent no aniria al cine o de que la gent gran no pot llegir i mirar al mateix temps, és absurda. Si tot, incloent les sèries de TV fossin en v.o., com aquí a Suècia, la gent s'acostumaria i entre d'altres coses segurament millorariem el nostre coneixement de llengües extrangeres. A part, obviàment de que la meitat de la feina interpretativa d'un actor resideix en la seva expressió parlada i per tant un doblatge és una traïció a l'artista.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

més sobre el Nobel de literatura

Gràcies pels vostres comentaris, especialment agraïda pels provinents de Moià ;-)!
Totalment d'acord en què la qualitat literària de Vargas Llosa és indiscutible. I per descomptat que Baltasar Porcel mai m'havia passat pel cap que pugués guanyar el Nobel... em sembla que hi ha massa catalans que no han sortit mai de casa seva, ja m'enteneu. Crec que el meu amic J.J. Isern expressa molt millor que jo les idees que comparteixo. En quant a que l'Acadèmia Sueca dóna el premi només basant-se en la qualitat de l'obra, hi ha hagut bastant debat sobre el tema, sobretot aquest any, ja que al llegir els motius pels quals otorgaven el premi a Vargas Llosa van dir frases com "“por su cartografía de las estructuras del poder y sus afiladas imágenes de la resistencia, rebelión y derrota del individuo” (Svenska Akademien),.
Si el Nobel es donés post-mortum, penso que Mercè Rodoreda seria una mereixedora del premi. En aquests moments, dels autors que he llegit i que són vius, m'agradaria que li donessin a Milan Kundera.
Però hi ha més dies que llonganisses o sigui que hi ha temps per tot!
I mirant per la finestra, sento la humitat tardorenca i la olor de fulles molles, escampades per la gespa en una catifa de colors càlids...

dimecres, 13 d’octubre del 2010

petit post per desfogar-me

Just abans de marxar cap a "Pilates". Com que des de fa quasi tres setmanes que no puc córrer, m'ha tocat passar-me a les gimnàtiques on no es carrega el taló. No sé si per culpa de les bambes o perque tinc un taló d'esperó (cosa que no sabia que existia fins que el meu pare em va il.lustrar) però em va agafar tan de mal que em pujava des del taló fins al cul, fins i tot quan estava en repòs. Ara ja estic millor, (potser gràcies al coixinet especial que em poso a les sabates) però no m'atreveixo a tornar a comencar abans de comprar unes bambes noves. I ara que ja portem dos dies que no passem dels 8 graus, ja no em vé tan de gust posar-me a córrer. Millor anar al gimnàs.
Avui ha estat un dia d'aquests que malgrat haver treballat bastant, tinc la sensació de no haver fet prou. A sobre, i per culpa d'altres factors que no vénen al cas m'he anat posant de mala llet. O sigui que em vindrà bé anar a cremar calories, tot i que no suii massa...

divendres, 8 d’octubre del 2010

premis Nobel

Com cada any ahir esperàvem emocionats que el portaveu de l'Acadèmia fés públic el nom del premiat amb el Nobel de Literatura. Vargas Llosa... La primera reacció va ser de decepció. No perque no pensi que és un mal escriptor, ni molt menys. La primera obra que vaig llegir d'ell va ser Conversación en la catedral i la vaig trobar realment brillant. Aleshores (recordo que era el primer any a la Uni, o sigui 1992) no tenia cap imatge prèvia sobre la persona de Vargas Llosa i em va donar la sensació que era un intel.lectual d'esquerres que denunciava els governs corruptes i instava a la revolta social. En canvi, l'any passat quan vaig llegir La tía Julia y el escribidor ja m'havia format una opinió de l'autor, sobre tot a partir de les seves intervencions públiques en l'àmbit de la política. I sincerament, és un tio que em cau malament: és un dèspota cregut que es creu en possessió de la veritat absoluta.
I sí, escriu bé, però hi ha altres bons escriptors que es mereixen la difusió que dóna el Nobel i que en canvi són oblidats any rera any. Perque si alguna cosa no necessita Vargas Llosa és més publicitat: els seus llibres es venen molt bé, ja va guanyar el Cervantes, escriu en diversos diaris, dóna classes a Princeton, es fica en política... els mil.lions li deuen sortir per les orelles i apa, uns quants més!
Quan rebrà un català el premi més prestigiós de la Literatura? Potser quan se'n tradueixi algún al suec?

dimarts, 5 d’octubre del 2010

37, 3 i 7 i més coses d'animals

Avui és l'aniversari de la Júlia -7 anys- i la setmana passada va ser el de l'Elna -3 anys- i el meu -la primera xifra del títol. El món segueix donant voltes i el temps passa. Les al.lusions a la infància es tornen més difoses i alhora tinc records de moments en què els meus pares eren més joves que jo ara. Per exemple, recordo quan pel 36è aniversari del meu pare li vaig fer un punt de llibre amb un dibuix i una frase que deia "perque els teus 36 anys no et facin perdre la memòria" o alguna cosa semblant... Cada vegada sóc més lluny de poder-me posar en la pell de les meves filles perque no recordo com pensava quan tenia la seva edat. Potser és per això que els adolescents se senten tan incompresos? Per sort, encara guardo els diaris de quan era joveneta, on vaig plasmar les meves preocupacions, sentiments i alegries, que em faran tenir present com se sent una noia de 15 anys, quan aquesta edat arribi a les meves filles i jo ja en tingui... uf! no hi vull ni pensar!
En quant a animals, fa una setmana, caminant cap a casa vam veure una parella d'ants ("alces" en castellà): mare i fill anàven xino-xano pel carrer de sobre casa nostra i quan ens van veure es van ficar dins el bosquet que hi ha entre algunes cases. Mai havia vist un ant en estat salvatge tan aprop. Va ser fantàstic. Vaig intentar fer una foto amb el mòbil però no va quedar massa bé. Us adjunto un zoom que he fet, aviam si podeu deduir el perfil de la bèstia (aquest era la cria) o si semblarà més una foto d'aquestes que mostren un ovni...