dimarts, 28 de setembre del 2010

colom en xoc o xoc de colom?


Un breu incís per mostrar-vos un parell de fotos d'un fet, si més no, insòlit: l'altre dia vam veure que hi havia tot de plomes sobre la gespa de la part de darrera el menjador. De seguida vaig pensar que una guineu deuria haver atrapat una gallina del veí de més avall i que les havia dut fins a casa. Però ahir em vaig adonar que al vidre de la porta del menjador hi havia una taca i avui amb el sol he pogut observar la forma amb més detall. Tot sembla indicar que un colom -suposo, pel color de les plomes- va xocar contra el vidre i va caure desplomat. Posteriorment algún depredador (gat, guineu, garça?) se'l va cruspir i només en va deixar les plomes.... O bé, les plomes li van caure de l'espant i després se'n va anar volant deixant aquest rastre. S'admeten especulacions.

dilluns, 27 de setembre del 2010

resultats i altres

Ho sé, em penjo molt. És curiós que l'any passat que només era dos dies a casa sempre trobava un moment per escriure i en canvi aquest any, cada dia davant l'ordinador i escric molt poc.
Els resultats de les el.leccions suposo que ja els sabeu tots, però m'imagino que a part del dia després no se'n deuria parlar massa a Catalunya del tema. Em van contactar de Catalunya Ràdio per si volia participar en una taula rodona (via tel.) dimecres passat però al final no tenien temps de fer entrar ningú més a la xerrada. La situació política ha quedat una mica penjada perque el bloc guanyador (els de centre-dreta) no ha obtingut majoria absoluta de manera que ara el tema candent és el paper que tindrà l'extrema dreta en el Parlament. És el problema de les coal.licions. El partit dels verds hauria molt bé pogut pendre aquest rol de decantador de la balanca, però es va unir amb els socialistes i els d'esquerra i quedaria molt malament si ara se n'anés amb els altres...
Enfí, tampoc és que m'importi massa.
He passat una setmana molt agradable amb visita de la mare i uns tiets. A més de la companyia, va fer forca bon temps i vaig aprofitar per fer una mica el turista, que mai està de més per re-descobrir coses de la ciutat. Aviam si hi ha més gent que s'anima a venir-nos a veure, que ja fa quasi 7 anys que som aquí i a part de la familia, ningú s'anima a visitar aquestes terres!
M'adono que el model de familia que fins fa poc -potser tot just fa 50 anys- s'estilava en la societat europea no estava gens malament: tothom era aprop dels altres i fins i tot es vivia en la mateixa casa o si més no al mateix poble. Encara que per alguns això encara forma part de la normalitat per molts d'altres -com jo mateixa- res menys lluny de la realitat. A part de la obvietat de que és una ajuda molt apreciada per exemple en cas de necessitar "cangur", quan hi ha bon rotllo entre els familiars hi ha una mena d'harmonia i seguretat en l'ambient que és difícil d'explicar.
Amb això no vull dir que m'agradés per exemple tenir ficats dins de casa els sogres, els pares, els cunyats o els germans de per vida, però no em faria res que visquessin més a prop i que puguessim tenir cura els uns dels altres. Aquesta societat individualista en la que vivim ara -i Suècia és un dels exemples més flagrants- no crec que sigui la  millor. Gent gran que es passa dies sense veure ningú, mares soles que han de carregar amb tota la responsabilitat dels fills, gent jove soltera aïllada en el seu piset-estudi davant l'ordinador...
No em malinterpreteu, també sé gaudir dels moments de solitut quan un pot fer i desfer com li vé de gust i sense donar explicacions, meditar, etc. però seria incapac de viure així durant més d'uns dies.

dimarts, 14 de setembre del 2010

campanya electoral

Diumenge que vé hi ha eleccions al Parlament i presidència de Suècia i al mateix temps eleccions locals (vindrien a ser una mena d'eleccions municipals, però els municipis equivalen més aviat a les comarques catalanes). Jo només puc votar a les locals perque no tinc nacionalitat sueca. No és que m'importi massa, però l'altre dia vaig llegir una carta al diari d'un danès que es queixava sobre el tema i vaig pensar que tenia forca raó. Hi hauria d'haver una llei a nivell europeu que permetés als ciutadans europeus que estan censats i treballen al país, poder votar a totes les eleccions que els afecten. El danès en qüestió portava 25 anys visquent a Suècia, tenia la seva pròpia empresa i evidentment pagava impostos suecs. No obstant, no pot incidir en la presa de decisions que l'afecten directament, excepte a nivell local. Si agafa la nacionalitat sueca perd la danesa.
La política sueca és, en comparació amb l'espanyola, bastant "sossa". Els valors -diguem-ne- morals són en principi els mateixos per tothom, amb l'excepció d'un grup d'extrema dreta racista. Tothom està d'acord en que hi ha d'haver un Estat del benestar, que les escoles han de ser gratuïtes, que hi ha d'haver una baixa per maternitat de més de 400 dies, etc. Els partits d'esquerra (socialistes, comunistes i verds) s'han unit en un bloc i els de dretes (demòcrates, cristians i de centre) en un altre. Aquests últims són els que han governat els darrers 4 anys. L'únic tema que es treu a debat és la pujada o baixada dels impostos i en què s'utilitzen els diners obtinguts. Molt avorrit. Potser el que més els diferencia és que els d'esquerra són partidaris de la intervenció paternalista estatal sobre l'individuu, mentre que els de dretes creuen més en la llibertat personal de cadascú. Per exemple, els comunistes diuen que la baixa per maternitat s'hauria d'obligar a agafar meitat la mare i meitat el pare (uns 7 mesos cadascú). I aquí entrarien també tots el relacionat amb els subsidis: tota familia amb fills menors d'edat reb un subsidi igual per fill, independentment de l'economia de la familia. Però perquè pagar primer (amb impostos) perquè després t'ho tornin cada mes?
Evidentment, no hi ha discussions sobre estatuts, nacionalismes ni res semblant al que estem acostumats els catalans.

dimarts, 7 de setembre del 2010

igualtat

És ben sabut que per motius historicoculturals en la nostra societat es veu encara d'una manera diferent la relació dels infants amb el seu sexe depenent de si són nens o nenes. Per exemple existeixen noms "infantils" per la paraula penis: "tita", "pito", "titola" que a ningú li fa cosa dir a un nen, mentre que jo sàpiga, no n'hi ha cap per designar la vulva de les nenes. Quan jo era petita em sembla recordar que parlàvem del "cul de davant" (curiosament les sueques de la meva generació també l'anomenaven així). Altres paraules referents a l'òrgan sexual femení ja són a nivell adult i sovint tenen una connotació negativa.
Per altra banda, si un nen es toca el penis o se'l mira encuriosit a la gent li fa certa "gràcia", mentre que si una nena es toca o s'observa la vulva la gent se sent incòmode.
L'Elna està en aquesta edat on ha "descobert" que els nens i les nenes (i les mares i els pares) tenen atributs diferents. Observa molt i pregunta. Amb la Júlia sempre he utilitzat la paraula "vulva" però en certa manera trobo que queda massa serio, no em pregunteu perquè però si tingués un fill tampoc parlaria de "penis". Suposo que per l'educació rebuda, encara em costa parlar en aquests termes, que em fan pensar més en una visita mèdica.
Aquí a Suècia es va decidir fa uns anys que ja anava sent hora que les vulves infantils també tinguessin un nom equivalent al penis dels nens, que aquí anomenen "snoppen". No sé ben bé com va anar, em sembla que es va convocar una mena de concurs però no posaria la ma al foc. Total, que des d'uns anys encà, les nenes parlen de la "snippan" per referir-se a la vulva. I a ningú li fa lleig dir aquesta paraula.
Doncs explicat tot això, ahir em vaig quedar de pedra quan la Júlia (d'aqui a un mes farà 7 anys) em va dir que la seva amiga M. li havia dit que les adolescents havien de portar bolquer perquè els sortia sang de la snippan i que si això era veritat. Mmmmm.... com li expliques a una nena d'aquesta edat el concepte de menstruació? Em va agafar per sorpresa però li vaig contestar el millor que vaig poder i amb naturalitat: que no era cap bolquer sinó una compresa, que sí que les nenes quan els canviava el cos i s'assemblaven més a una dona els sortia sang, però només una vegada al mes.
També volia saber si feia mal o por i li vaig dir que no. La següent afirmació va ser que ella no volia que li passés això... Pobreta! Li vaig explicar que això era necessari per poder tenir fills i que no s'hi havia d'amoïnar abans d'hora. I se'n va anar tan tranquil.la a dormir.
Assumpte tancat.
Em sembla que els infants accepten d'una manera més natural del que els adults pensem, tot el relatiu a la sexualitat, i penso que és important no fer-ne un secret o quelcom del que no es parla.

dijous, 2 de setembre del 2010

setembre que ens portes de nou la tardor...

Veig que per molts de vosaltres ahir va ser el primer dia de tornada a la rutina que ens fa apreciar el temps lliure. Espero que comenceu amb energies renovades i molts ànims.
Jo ja estic bastant ficada en la cotidanietat d'encendre l'ordinador al matí, contestar mails, actualitzar la pàgina de la plataforma d'estudis a distància i de tant en tant concentrar-me en la tesina que avança a marxes forçades. El que al principi em xocava ara ja és el pa de cada dia: la manera que tenen alguns estudiants (parlem d'adults universitaris) de dirigir-se a la professora -en aquest cas, jo-, exigint drets que es treuen de la màniga i queixes per donar i per vendre. Que si els llibres són cars i difícils de trobar, que si els seminaris són a unes hores que no els van bé, que si la informació és difícil de trobar...
Evidentment són una minoria, però els que envien mails normalment no només n'envien un. En poques paraules: son uns plastes! No sabeu la de temps que s'inverteix contestant correus que es podrien perfectament evitar si els estudiants es llegissin les instruccions del curs!
Tinc 100 alumnes en el curs de literatura que segons em diuen els col.legues acabaran en 60 perquè molts abandonen al cap d'unes setmanes. Una de les raons és que la universitat és totalment gratuïta i per tant no es perd res per provar. Per altra banda, a Suècia l'estudiant universitari reb una subvenció mensual d'uns 270 euros -que augmenta si tens fills- i la possibilitat de demanar un préstec a l'Estat fins a un màxim d'uns 550 euros. Aquest préstec el pagues quan comences a treballar, a un interès molt baix i depenent del teu sou pagues més o menys quantitat. Això fa que alguna gent simplement s'apunta al curs pensant que és bufar i fer ampolles, que poden gaudir de vacances pagades una temporada. Després quan veuen el que s'exigeix ja és una altra història.
I d'un tema a un altre: avui passem de ser propietaris de Saab a propietaris de Volvo ;-). Això és una mica com la possibilitat de votar entre republicans o lliberals als EEUU -salvant les diferències- : o tries un o tries l'altre!