divendres, 27 d’agost del 2010

Ho sé, fa un munt de dies que no escric. La veritat és que em passo el dia davant l'ordinador treballant i el temps em passa volant i quan arriba el vespre, l'últim que em vé de gust és tornar davant la pantalla. Així que avui, com que és divendres, faig una mica de trampa i escric en horari laboral...
A Catalunya teniu onada de calor i aquí ja ha comencat a bufar aquell vent fresquet que anuncia la tardor. Aquest matí a les 09:00, 12 graus de temperatura. Quan vivia a Barcelona m'encantaven els primers dies de tardor, després d'haver passat setmanes i setmanes de calor xafogosa, per fí et podies posar roba nova i de màniga llarga, mitges, sabates tancades. Aquí en canvi, quan arriba aquest temps la reacció és: ja s'ha acabat l'estiu? I ja només falta esperar que cada dia es faci més curt i més fred en els pròxims 4 mesos (després el fred segueix però cada dia es fa més llarg).
De moment però, encara podem gaudir de la verdor del jardí i de les flors que encara l'embelleixen (vegeu foto). Parlant de flors, us deixo una imatge d'una de les meves "equinacea purpurea". És molt curiós perque estan creixent flors damunt altres flors...

dimarts, 17 d’agost del 2010

anada i tornada

Demà és el meu primer dia en serio de feina a la Universitat de Dalarna. Tinc una reunió a la seu principal, a Falun, que és a 270 km. d'Estocolm. Com que els estudis són a distància, no hi hauré d'anar massa sovint fins a Falun, però els dies que em toca... "cagate lorito"! El viatge dura 3 hores en tren i per poder ser allà a les 9 del matí haig de sortir de casa meva a les 05:30h...! I arribaré a les 21:00. Amb els nervis i la por a no sentir el despertador, no crec que dormi massa aquesta nit.
Com deia, per sort no hi haig d'anar massa vegades (aprox. un cop al mes). Tot i això haig de dir que la regió de Dalarna és molt bonica i qui tingui temps per anar-hi, val la pena.
Tinc moltes ganes de comencar aquesta nova etapa.
De moment, el que és un gust és no haver-se d'estressar al matí al deixar les nenes a l'escola/guarderia, ja que no tinc cap classe que comenci a les 08:00 com tenia l'any passat. Evidentment demà és el Tomas qui s'encarrega de portar i anar a buscar les nenes.;-)

dijous, 12 d’agost del 2010

vacances escolars

Sempre he sentit a dir que les vacances d'estiu són tan llargues perque els nens no aguantarien ser a les aules amb la calor que fa, cosa bastant lògica en llocs com Catalunya, on la calor pot ser realment desagradable els mesos de juliol i agost.
Aquí a Suècia, però, aquesta excusa no és massa vàlida i de fet, les vacances són més curtes; aquest any només 8 setmanes. No obstant, la tradició de les vacances estiuenques té un altre origen per aquestes altituts (i potser a Catalunya també?) i és que quan l'escolarització es va fer obligatòria per tots els nens i nenes suecs (a finals del s.XIX), la societat sueca era bàsicament agrícola i a l'estiu és quan més feina hi havia i per tant els pares necessitaven l'ajuda dels fills en les tasques del camp. Però el que va comencar com una necessitat ha esdevingut una tradició que costa una mica d'eliminar tot i no tenir massa sentit, si bé tots estarem d'acord que aquesta pausa estival té quelcom de màgic i si un ha tingut una infància agradable, sol venir lligada a records entranyables. Almenys pels que vam créixer en una familia de classe mitjana, on els fills podien gaudir de les vacances fora de la ciutat.
Em consta que a Catalunya, com aquí, els pares han de fer mans i mànigues perque els fills puguin passar bones vacances (per exemple perque no hagin d'estar tancats en un pis o similar). Paguen casals, cangurs, recórren a avis juvilats, etc. Aquí a Estocolm moltes parelles es reparteixen les vacances perque els nens, pobrissons, no hagin d'anar al casal d'estiu. És a dir, potser faran 2 setmanes tots junts però la resta hi ha només un dels progenitors amb els fills mentre l'altre treballa. I el casal és el mateix que hi ha durant l'any  -el "fritids" que ja us he comentat altres vegades, que és on van els nens quan s'acaben les classes, generalment a la una del migdia-. És a dir, no has de pagar extra, i generalment és als mateixos locals de l'escola. Però a la gent quasi li fa vergonya haver-hi de deixar els fills, com si no fossis un bon pare o mare si no tens el nen a casa tots els dies de "l'estiu".
Dimecres que vé comenca l'any escolar i avui he portat a la Júlia al casal perque es vagi acostumant (només hi serà 3 hores). Doncs no hi havia quasi bé ningú! La majoria comencen dilluns i alguns fins dimecres no apareixeran per l'escola. Haig de dir, però, que la situació és variable, depenent de la zona on es visqui.
Tot i així a l'estiu només són 8 setmanes (a vegades 9, depen de com han caigut les de Nadal). Durant l'any hi ha una setmana al novembre, una al febrer i una per Pasqua, a part de les vacances de Nadal, que solen ser de més o menys 3 setmanes.És a dir, en total unes 14 setmanes. Un treballador té en principi 5 o 6 setmanes de vacances l'any. Però reitero que aquí tenim la sort de que el "casal" és obert tot l'any menys els dies festius.
El que trobo al.lucinant és que a Catalunya encara sigui tan llarga la pausa estival... És realment necessari?
A més s'ha demostrat que les diferències de coneixements entre els alumnes es fan més evidents després de l'estiu: fills de pares amb estudis tornen més "apresos", mentre els de families menys il.lustrades han oblidat part del que havien après...
Opinions?

diumenge, 8 d’agost del 2010

Varsòvia i arxipèlag

El cap de setmana a Varsòvia va estar molt bé. Un casament diferent, amb tradicions polaques i sueques i una ciutat que val la pena visitar. Entre altres coses, vam escoltar un concert de Chopin al parc on hi ha un monument dedicat al compositor, que va ser molt maco. Al barri antic, hi ha moltes botiguetes que venen les clàssiques joies d'àmbar que mai m'han agradat, però sortosament també vam trobar una petita joieria de disseny on el Tomas em va comprar un bracalet de plata molt bonic. Si aneu a Varsòvia us la recomano. Vam poder comprovar el gust dels polacs (o els seus polítics) per les estàtues de gent important, sobretot militars, que suposo deu ser un llegat de l'ocupació soviètica.
També vaig aprendre una mica més sobre la resistència polaca durant la 2a guerra mundial i la guerra freda, gràcies al museu de la "revolta" (uprising museum). Potser per això els castellans ens anomenen "polacos"...?
En definitiva, un viatge interessant i relaxat, sobretot gràcies a que les nenes es van quedar a casa els avis. ;-)
Ahir vam tornar d'una sortida a una illa de l'arxipèlag, a casa uns amics. Entre els suecs, l'anomenat arxipèlag d'Estocolm és molt apreciat (i car). Els que s'ho poden permetre hi tenen una "caseta d'estiu" (sommarstugga), d'aquestes típiques com veieu a la foto de la dreta. I sí, és molt bonic de veure, sobretot si fa bon dia. Però l'aigua del Bàltic és tipus llac (no hi ha sal ni onades, és marró i sovint té algues) i freda. Una altra cosa que pels catalans pot sembla inversemblant la primera vegada, és que la zona està infestada de paparres que esperen pacients a l'herba per atacar les seves preses. És a dir, que abans d'anar a dormir t'has de repassar de dalt a baix per estar segur que no se t'ha quedat cap d'aquests animalets enganxat algun lloc xupant-te la sang. Més que res perquè trasmeten malalties bastant desagradables.
Les casetes de les illes no solen tenir sistema de clavegaram i en conseqüència enlloc de WC, hi ha una lletrina al jardí que tot i estar situada dins d'una cabaneta de fusta i tenir seient de WC, fot una pudor insuportable!. I no us dic res si et vénen ganes de pixar a mitja nit i està plovent!... Què voleu que us digui, entre el Bàltic i el Mediterrani, em quedo amb l'últim!