dijous, 27 de maig del 2010

fullejant diaris

Una de les noticies que ha portat cua ultimament és el fet de que la princesa Victoria de Suècia (successòria en el tro), que per si no ho sabieu es casa aquest mes de juny amb un plebeu anomenat Daniel, ha triat anar acompanyada del seu pare a l'altar.

La tradició sueca és que nuvi i núvia entrin junts a l'esglesia i vagin plegats fins a l'altar, cosa que sempre m'ha agradat i és la opció que vam triar el Tomas i jo quan ens vam casar a Catalunya. Com molts dels que han expressat la seva opinió aquests dies, penso que el fet de que el pare porti la núvia i la deixi "en mans" del futur marit simbolitza la dependència de la dona envers l'home, present encara en moltes societats. Ja sé que per moltes núvies que trien aquesta opció ho fan per tradició i que obviament no depenen del seu pare ni dependran del seu marit, però potser ens hauriem de parar a pensar les implicacions que comporta.

Quan el rei de Suècia es va casar, la parella va anar junta fins l'altar. La futura reina, en canvi, anirà de bracet de son pare. Les raons que el Palau ha donat:
- no és un casori normal, sinó una cerimònia estatal
- és una tradició familiar
- no contradiu els preceptes de l'esglesia sueca

Personalment no m'importa massa, més aviat m'irrita perquè sempre he estat republicana i contra les monarquies, siguin espanyoles, angleses o sueques. Però aquí hi ha una mena de bogeria al voltant del casament i tot el que aquest implica. O sigui que menjarem Victoria & Daniel durant bastant temps.

diumenge, 23 de maig del 2010

coses que donen bon rotllo (I)



Això no és el que feien a la meva època de la Universitat, però m'hagués agradat! Si us passeu per Youtube veureu que n'hi ha un munt! Aquests tipus de video es diuen "lip dub", pels qui no ho sabieu.

dijous, 20 de maig del 2010

això és vida!


M'encanten els dies que els meus alumnes tenen exàmens perquè no m'haig de preparar la classe (com ahir, que dos dels meus grups van tenir-ne), només vigilar que no facin trampes. Ademés i encara que sembli massoca, m'agrada corretgir les proves, sobretot si fa bon dia com avui i ho puc fer a fora al jardí!
Sembla l'estiu: 24 graus, sol, cel blau... D'aquí el títol, per si no ho havieu endevinat.
Ja he comencat amb els meus petits projectes i tal com us vaig prometre, us passo la foto del que he fet amb el "salix". De moment a escala petita, per la caseta de les nenes. Això que veieu amb un plàstic a sobre, és plè de terra i hi hem plantat llavors; el plàstic fa efecte hivernacle i de pas protegeix de les manetes i la pala del sorral de l'Elna (encara no acaba d'entendre que hi ha llavors que seran floretes). També he comencat amb el voltant d'una zona meva de flors però he fet curt de salix i m'he quedat a mitges, quina ràbia!

A part d'això estic molt contenta perquè tot sembla indicar que em sortirà una nova feineta de cara a la tardor, però no vull dir res fins que no sigui tot lligat i a dins el sac. O sigui que us deixo amb la intriga...

dimarts, 18 de maig del 2010

Respiro!

Sí, per fi respiro, ni que sigui breument. Diumenge vaig entregar els dos últims treballs (Unamuno inclòs) i ara, de moment, només em falta la tesina. De moment perquè a partir del gener de 2011 em tocarà estudiar 3 semestres de pedagogia per poder-me, per fi, treure'm el títol de mestra d'espanyol de secundària-batxillerat.
Però després d´aquests últims mesos m'he donat un descans abans de començar amb la tesina (que entregaré després de l'estiu). Necessito un kit-kat i fer un munt d'altres coses!
I sorprenentment està fent un temps increïble, gairabé d'estiu. Dissabte estàvem a 24 graus i lluïa un sol fantàstic, avui hi ha núvols però s'està súper bé a fora. Aviam quan dura...

dijous, 13 de maig del 2010

vad är klockan?

Suposo que us preguntareu què vol dir el títol. Significa "quina hora és?" en suec, tot i que si traduïssim paraula per paraula vindria a ser "què és el rellotge?" ;-)

Doncs no sé per quins set sous a l'Elna li agafat per preguntar quina hora és vàries vegades al dia. Evidentment amb 2 anys i mig que té, tan se li enfot quina hora és, sobretot perquè encara no sap com va això del rellotge i les hores. Però quan li dius l'hora, queda tota contenta, respon "ok" i se'n va a jugar.
Curiosament, la paraula "klocka" va ser una de les primeres que la Júlia va aprendre i conseqüentment els avis i tiets catalans (que aleshores només tenien la Júlia de néta i neboda) també.
Potser sí que l'obsessió del temps és innata al ser humà?!

Només era un incís, ara que he fet una pausa del meu treball sobre San Manuel Bueno, mártir d'Unamuno que em porta pel camí de l'amargura. Quin pal! Em sembla que he llegit més articles sobre aquesta novela que sobre totes les altres del curs juntes. I no sé per on comencar a escriure el treball... "querer creer" "verdad de muerte y verdad de vida", "intrahistoria", "simbología", "Kierkegaard en Unamuno", ... Algú m'ajuda?

dijous, 6 de maig del 2010

memòria


És ben veritat això que diuen de que a partir dels 30 tot va en devallada. Comencen a sortir les arrugues, algun cabell blanc, i -al menys en el meu cas- la memòria ja no funciona com abans.

Jo ja en faré 37 o sigui que sóc més a prop dels 40 (glups!) que dels 30, però ja fa temps que la cosa va així...
Per exemple, no hi ha manera de que recordi el meu núm. de mòbil i quan algú me'l demana l'haig de buscar entre els meus contactes. I no és que faci poc que el tinc, no. Deu fer ja 4 anys! Tampoc és que m'hi hagi esforcat molt en memoritzar-lo però de tant en tant ho he intentat i na-nai.

Com ja dec haver explicat alguna vegada, aquí a Suècia, enlloc d'un num. de DNI es té el "número personal" que consisteix en la data de naixement seguida de 4 xifres. Doncs no hi ha manera que recordi les 4 últimes del núm. de l'Elna. Em sé el meu, el del Tomas i el de la Júlia, però amb el de l'Elna sempre oblido l'ordre...

I l'última cosa que em passa i que realment m'emprenya és no recordar on he desat alguna cosa. Per sort no passa sovint, però reconeixeu aquella sensació de saber que quelcom ha d'estar en algun lloc de la casa i anar obrint calaixos, caixes, armaris i els llocs més inversemblants per trobar-ho? Doncs és el que porto fent els últims dies. Sé que tinc uns auriculars que van molt bé per córrer (queden ben agafats darrera les orelles), que haurien de ser junts amb el meu MP3 -que ja no faig servir mai perquè el meu mòbil també és Mp3- i no els trobo per enlloc. Quina ràbia!

Em va passar el mateix una vegada amb les claus de casa. Fins i tot vaig arribar a sospitar que una garsa les havia agafat. Un any després les vaig trobar dins una butxaca  d'una jaqueta que en teoria havia registrat quan les buscava... Potser hauria de mirar en aquesta mateixa jaqueta...

I una cosa que encara busco en và, perquè segur que no trobaré, però sempre em queda l'esperanca, son les arrecades de perla que duia el dia del meu casament, tampoc no sé quan van desaparèixer.