dissabte, 27 de febrer del 2010

kramsnö

que vol dir "neu tova" que es pot moldejar. A les fotos podeu veure l'Elna (la cara l'he deformat jo expressament, no m'agrada fer "públiques" a les meves filles) al costat del ninot de neu que van fer ahir i intentant treure neu del jardí amb la pala: li arriba a la cintura!
Efectivament, ahir vam passar de 0C!!!!!!! Ara ja es poden fer ninots i guerres de boles de neu! Ja podem tornar a veure la fusta del porxo! La neu cau de les teulades fent un terrabastall que fa tremolar tota la casa, i... a terra més neu per "palejar" i afegir a les muntanyes de neu (cap sinònim per aquesta paraula???) que han transformat el nostre jardí. Ahir dues persones ferides al caure "estalactites" de gel de les teulades...
Però m'encanta!!!! Perquè tot i que ara els carrers, parquings, patis, jardins i demés superfícies s'inundaran d'aigua, vol dir que la primavera ja és més a prop!

dijous, 25 de febrer del 2010

va de llengües


Avui per variar una mica no us parlaré del temps que fa. Només us diré que aquesta nit he somiat que havien crescut les tulipes que vaig plantar a la tardor. Com un mirall dins un mirall, en el somni li comentava a ma mare que havia somiat que no hi havia neu i havien sortit les tulipes i la mare em deia "no és cap somni, mira per la finestra"...Lamentablement era un somni! :-(

Però avui us volia comentar una altra cosa que poc té a veure amb Suècia i Catalunya.

Resulta que el meu marit va haver de passar per Paris la setmana passada i em va comprar algunes revistes de moda. Tot i que el francès també és la meva llengua materna, últimament l'únic contacte que tinc amb l'idioma és basicament quan parlo amb els meus cosins. Bé doncs, m'adono que m'he quedat enrera pel què fa a un desenvolupament del francès, vegis la quantitat de préstecs que ha fet de la llengua anglesa. M'he quedat espervarada!!! I això que els francesos no és que es coneguin pel seu domini de l'anglès!
Només en la portada, hi ha 4 paraules angleses intercal.lades en les frases i no dir-vos el que he llegit en els textos. Al.lucinant. No crec que la meva àvia si fos viva, pugués entendre el que llegís per exemple a la revista ELLE, que és la que prenc d'exemple. Ara ja no es diu "la mode" sinó "la fashion", ja no es diu "maquillage" sinó "make-up", la Marion Cotillard és "une star" i s'anuncien "les looks du printemps". A més, a la revista podeu llegir-ho tot sobre el que porten "les people", els últims "gossip" i què és el més "wanted". Així mateix "la tendence" ha esdevingut "le trend" i hi ha alguns "musts à ne pas rater". Una "beauty" ens diu que la fa "happy" posar-se oli de romaní al bany i que per les galtes el millor és un "blush" que sigui "glowy". També resulta que la "British" de moda és una tal Alexa Chung que és "bien plus que la it girl du moment".
Enfí, a cada pàgina hi ha vàries paraules que es veu que han entrat a formar part del vocabulari francòfon. No s'escriuen ni en lletra cursiva ni entre cometes!
Jo ho trobo trist, però a la vegada, l'idioma suec és plè de paraules-préstec de l'alemany i el francès, això sí, "assuecades" que van comencar a utilitzar-se quan aquests idiomes eren de forta influència a nivell europeu.
No m'imagino però una revista en català (o castellà) fent servir tal quantitat de paraules extranjeres.

diumenge, 21 de febrer del 2010

1997



Qui m’havia de dir, fa 13 anys, que portaria 2 mesos veient caure neu cada setmana? Que parlaria una llengua tan diferent a les meves maternes? Que tindria dues nenes precioses? Que treballaria de mestra? Que m’hauria d’estar llegint el Quixot?...
Avui, dia 20 de febrer fa 13 anys que estava cursant el penúltim trimestre de Dret, que una de les meves amigues de la facultat estava estudiant amb una beca Erasmus a Holanda. Fa 13 anys que vaig anar a visitar a aquesta amiga i que vam decidir anar a la festa que organitzaven en una residència d’estudiants de Nijmegen. Aquella nit ho va canviar tot, vaig conèixer el Tomas.
Heu pensat mai en l’efecte papallona? La teoria aquesta de que qualsevol cosa, per petita que sigui (com l’alateig d’una papallona), té una implicació en el romb de la Història? Recordo una de les parts d’aquelles fantàstiques “Històries imprevistes” on es veia com una partera austríaca lluitava amb l’ajuda de metges i infermeres perquè el seu nadó nasqués sa i estalvi. Al final tots estan contents perquè han pogut salvar al bebé i li pregunten quin nom li posaran al nen: “es dirà Adolf –diu la mare-, Adolf Hitler.”
En el meu cas, com segur en el molts de vosaltres, hi ha un munt de circumstàncies que en primer lloc podrien semblar adverses: després d’un any a la Facultat d’Història, canvio a la de Dret, tot i no tenir especial interès en la carrera. Entre les meves amigues n’hi ha una que va a estudiar a Holanda durant el 3er any d’estudis. Decideixo anar a veure-la durant una setmaneta. Anem a una festa, conec un noi a qui no puc deixar escapar... I aquí em teniu! Visquent a Suècia, treballant en una escola, estudiant filologia...

dijous, 18 de febrer del 2010

no comments



Aquest "acudit" el vaig penjar en escrit fa uns 3 anys, però el segueixo trobant boníssim perquè és del tot equiparable a com em sento en aquests moments. Almenys ric enlloc de plorar ;-)

dijous, 11 de febrer del 2010

sous

Doncs sincerament, i en resposta a l'Aigua Clara, els sous dels mestres a Suècia deixen molt a desitjar. Pràcticament no hi ha diferència entre els mestres de primària i els de secundària o batxillerat.
A Suècia no hi ha un sou mínim establert estatalment sinó que els sous mínims es negocien i es fixen en els convenis col.lectius, de manera que són diferents per cada professió.
El sou mínim d'un mestre és d'aproximadament 19.800 corones (1euro= 10,37 corones avui) brutes mensuals. Aquí a Estocolm el sou mitjà d'un mestre amb experiència de 10 anys és de més o menys 25.000 corones.
A més, hem de tenir en compte que els impostos aquí són bastant més elevats que a Espanya, tant els directes com els indirectes.
Si et llegeixes l'informe del panorama de l'educació el.laborat per la OCDE (el Ministeri d'Educació espanyol publica un resum) podràs veure una gràfica amb els sous mínims i màxims dels mestres dels països membres. Espanya es troba en la 7ena posició (de més a menys sou) i Suècia en la 20ena! S'ha discutit molt aquest tema perquè hi ha una teoria que diu que la falta de respecte al professor va directament relacionada amb el sou que cobra. Per exemple a Alemanya la professió de mestre té molt més prestigi que aquí (i estan a la 2a posició del rànquing).
Jo tinc la sort de tenir un marit amb una vocació que està ben pagada, sinó no estaria ni molt menys vivint com puc fer-ho a l'actualitat. Per descomptat, amb el meu sou, impossible!

dimarts, 9 de febrer del 2010

veterans


Dissabte vam anar a fer esquí de fons i va ser molt agradable. El Tomas va anar amb la Júlia i jo em vaig poder escapar per fer un camí més llarg. És un dels millors esports aerodinamicament parlant. Lamentablement ho faig massa poc sovint i l'endemà tenia bastantes agulletes a les ingles. Als tríceps no, perquè amb tanta pala treient neu, entreno cada dia! ;-)
Una de les coses que m'encanta quan anem al bosc amb les pistes (os es diuen vies?) preparades és veure gent gran, homes i dones de més de 60 anys -alguns fins i tot diria que s'apropen als 80- esquiant amb molt d'estil, potser amb equipament de fa 30 o 40 anys, però què importa? És com quan anava a esquiar (no de fons, alpí) quan vivia a Catalunya: m'encantava veure gent que dominava un ou però que anàven en texans i un anorak vell. En canvi, novatos o gent mediocres esquiadors que havien de "fardar" amb els últims modelets de tot (ulleres, anorak, pantalons, botes, esquís...). No he suportat mai la "cultura" de l'esquí a Catalunya que sempre ha vingut lligada a tenir calés. Aquí és molt més natural que la gent esquii entre altres coses perquè la roba l'han de tenir igualment pels dies de cada dia (sobretot els nens), hi ha pistes al costat de casa (no és necessari anar d'hotels ni llogar apartaments ni fer viatges llargs) i el lloguer de material és forca barat.

Sí, la neu també té coses bones! És bonica de contemplar, s'hi pot jugar, serveix per fer diferents esports... Però el fred, a part de ser desagradable, també té un costat bastant negatiu: l'ús de l'electricitat per escalfar la casa. Ahir ens va arribar la factura pel més de gener: 550 euros!! Aquet any hem batut record. I això que ara també tenim l'estufa i que el nostre sistema de calefacció recupera l'aire calent de la casa! El mateix mes de l'any passat vam utilitzar 2703 Kwh, aquest any 3982 Kwh! Perquè us feu una idea, al juny en vam fer servir 557 i a l'agost 354...

I per acabar, us volia penjar algunes fotos més de la neu treta de davant de casa i de la teulada, la veritat és que cap any n'haviem tingut tanta!

dimarts, 2 de febrer del 2010

més...

Mmmmmmmmmm.... que us podria explicar avui? Efectivament! Que encara ha nevat més i que divendres la temperatura va baixar a -26C, però avui només estem a -8C, o sigui que anem millorant ;-)

Com que aquest bloc no pretén ser l'hora del temps a Estocolm prefereixo escriure sobre altres coses tot esperant a que arribin milllors dies, meteorològicament parlant.

Tocaré un tema per encendre debat. Suposo que a Catalunya també se n'ha parlat ja que és país veí amb França. Em refereixo a la prohibició establerta pel govern francès: les dones que portin burka o niqab (vel que només deixa veure els ulls) no podran fer ús del transport públic.

A mi no m'agrada en absolut la idea de que les dones s'hagin de tapar d'aquesta manera però tanmateix aquesta prohibició em resulta força absurda. És per qüestions de seguretat? (vegis terroristes disfressats) o és una manera de fer sentir aquestes dones encara més excloses de la societat? Aconseguirem d'aquesta manera evitar que portin aquesta peça que els tapa la cara? I si un va amb passamuntanyes o una mitja al cap, també li prohibiran l'entrada al metro?

Penso que en la nostra societat occidental i democràtica, defensora de la llibertat individual, l'única prohibició de portar burka o niqab hauria d'estar justificada en aquelles situacions en que la persona hagi de poder ser identificada. Alguns exemples: l'estudiant que ha de fer un examen, la persona que ha de passar un control de seguretat, els mestres i personal responsables de menors, els metges, els policies. I segurament n'hi ha molts més que no em vénen al cap. Ara bé, si un home (dubto que passi mai) o una dona tria per voluntat propia anar vestit així, que fagi el què vulgui. Per mi el problema és que la persona (vegis la dona) es converteix quasibé en un objecte al que ningú respecta per això em pregunto qui pot voler activament viure així? Ha de ser gent que tingui molt poca autoestima, por als demés, inseguretat, o que realment cregui que hi ha un Déu que ha manat que vagi vestida així i al que s'ha de fer cas.
Avui en una carta al diari, un lector preguntava: què passaria si tothom, homes i dones de la nostra societat anessim tapats d'aquesta manera? Podria la societat funcionar? M'agradaria escoltar què tenen a dir els defensors de les burques i niqabs.