dissabte, 28 de març del 2009

horari d'estiu

Abans que res, perdoneu que no hagi escrit en tant de temps... Les nenes han estat malaltes, jo he anat de bòlid i ahir divendres, que és quan normalment sec davant l'ordinador, vaig anar primer al dentista i després a la fira anual de jardineria que no em perdo mai. Al vespre, a casa un col.lega per sopar amb uns quants de la feina i cadascú havia de portar alguna cosa en plan "tapeo". Jo vaig fer una truita de patates i pa amb tomàquet amb formatge i pernil salat.

Un cop explicades les excuses, us haig de dir que n'estic MOLT FARTA!! De què? Doncs de la neu dels C-----S! Efectivament, encara no s'ha fos la neu que ens emblanquina el paisatge des del mes de gener. Però no només no s'ha fos, sino que encara n'ha caigut més... Durant la setmana hem estat entre -10C i 0C i sense anar mes lluny, ahir quan havia d'anar al sopar en qüestió, nevava tant que conduïa en 3a per l'autopista i no es veien els rètols dels carrers... Aquesta nit hem d'avancar el rellotge perque comenca l'horari d'"estiu" (aquí tenen l'ironia d'anomenar-lo així). Però si encara no ha comencat ni la primavera!!! No hi ha ni un petit símbol: ni brots als arbres, ni floretes que treuen el cap per la neu, ni RES de RES! D'aqui dues setmanes és Pasqua i sembla que hagi de ser Nadal. Bé, ja deveu entendre com em sento, sobretot quan m'expliquen que a Barcelona esta tot florit. :-( Aviam si quan vingui el meu germà amb familia ens porten una mica de bon temps...

Dilluns passat vam fer una trobada amb alumnes i pares on cada familia havia de dur alguna cosa per menjar (com veieu, s'estila molt això a Suècia, fins i tot té un nom: "knytkalas"). Tot i que només van venir la meitat, va estar forca bé i jo vaig aprofitar per ensenyar les pel.lícules que han fet els alumnes a l'assignatura de castellà. Sí, va ser un projecte que vaig volguer fer amb ells: havien d'escriure un guió, interpretar-lo i filmar-lo i finalment tallar i formatejar el vídeo. Tot en castellà, és clar. Als alumnes els va agradar molt fer-ho i als pares el resultat també.

Doncs res, us deixo que demà em toca entregar el treball sobre "La Colmena" i el més calent és a l'aigüera!

divendres, 13 de març del 2009

centímetres i sou

Ja torna a ser divendres i aquí estic, amb la meva tassa de capuccino...;-)
Abans de seguir amb la presentació que haig de fer sobre la llengua sefardí, el treball sobre "La casa de los espíritus", l'entrega sobre la dialectologia llatinoamericana i la mini prova de gramàtica necessito una pausa per escriure al meu estimat bloc, que últimament només puc actualitzar un cop per setmana.

Quina relació hi ha entre els centímetres i el sou? Doncs segons el prof. Dan-Olof Rooth de la Univ. de Kalmar, molta. Amants com són de les estadístiques, un grup de suecs ha estat examinant el sou en relació amb l'alçada de 500 000 homes d'entre 28 i 38 anys d'edat. El resultat és molt clar: quan més alt, més sou. I no són petites diferències; de mitjana, els que són 10 cm. més alts, tenen un 6% més de sou. Fins i tot hi ha diferències entre germans de diferent alçada.

El següent pas per aquests investigadors és trobar la causa d'aquest resultat. Alguns teòrics pensen que es tractar de la capacitat cognitiva relacionada amb el creixement de la persona. Un tio alt hauria estat menys malalt al llarg de la seva vida i per tant pot tenir una pitjor capacitat cognitiva.
Jo crec que sembla una mica absurd, tenint en compte que els factors genètics juguen un paper important en la llargada dels individuus... Quan surti la propera estadística ja us informaré.

Noti's que l'estudi només s'ha fet en homes, no dones. Seria interessant comparar sou dona alta - sou home baix. Segur que la dona segueix guanyant menys, encara que el tio sigui un nan.

Per cert, l'últim forum en el que he participat a la Uni consistia en respondre a la següent pregunta "¿es más correcto referirse a nuestra lengua como español o como castellano?" Teniu alguna cosa a dir?

divendres, 6 de març del 2009

més del nord


Us comentava l'altre dia la semaneta que vam passar al nord. A la foto us ensenyo el "caminador" que fan servir allà els vellets. També hi ha gent que ho fa servir com un patinet, per desplacarse més ràpid.
Com us deia, jo allà no hi podria viure i entenc perfectament que el meu sogre volgués escapar d’aquest indret recòndit. Als 16 anys va decidir agafar els bàrtols i allistar-se a l’exèrcit de l’aire per fer-se pilot. Va ser el primer pilot que venia d’aquest poble i al cap d’uns anys el seu cosí va ser el segon. Més tard quan va saber que tindria el primer fill va canviar de vida i va decidir posar-se a estudiar Dret i Econòmiques per esdevenir auditor que és del que ha treballat des que va acabar la carrera. És d’admirar que tingués aquesta determinació. Venia d’una casa on encara feien servir lletrina (que era a l’exterior!) i no tenien aigua corrent (sinó una bomba d’aigua al jardí que pujava l’aigua del llac). Quan era petit dormia amb sa germana a la cuina i només hi havia un sol llibre en tota la casa: la biblia. No és d’extranyar doncs que l’home tingui ara una biblioteca impressionant i aquest afany de comprar llibres, tot i que no sempre té temps de llegir-los.

Per tradició i a diferència de molts altres països, el Nord sempre ha estat el territori pobre de Suècia i fins fa ben poc encara hi havia moltes diferències en quant a standard de vida. Segur que molts de vosaltres teniu aquesta idea de Suecia com a pais super desenvolupat on tothom és ric i on tot funciona de maravella. Pero com us deia, al nord, als anys 50 i 60 encara feien servir lletrines i no tenien aigua corrent. En canvi la mateixa cosa era impensable a les zones del Sur, que és on es concentren les 3/4 parts de la població sueca. Segurament també ignoreu que al s.XIX va emigrar un 25% de la població perquè hi havia una gran pobresa i per sobreviure la gent es va haver de buscar la vida a Amèrica majoritariament. Bé, això ja us ho explicaré un altre dia.

diumenge, 1 de març del 2009

fjällen (o muntanya en català)

Escric sense poder publicar finns d’aqui 4 dies perque aquí on sóc no tinc cobertura i per tant tampoc Internet (tot i tenir una conexió mòvil, no es pot utilitzar). És curiós com ens acostumem a les comoditats i les noves tecnologies. En part ho trobo agradable això d’estar « incomunicats ». Encara no us he dit que som a Norrland, de vacances. Com cada any, a l’escola, els alumnes i els mestres tenen una setmana al febrer que en principi està pensada per la pràctica d’esports d’hivern. Generalment el Tomas no té dies lliures però aquest any vam decidir que aniriem a veure el poble del seu pare, llogariem una caseta-bungalow, esquiariem i veuriem l’hivern de veritat.
I aqui estem, en un poblet “in the middle of nowhere”, a 700 km. al nord-oest d’Estocolm, on la gent es desplaça en “snowscooters” (motos de neu).
Fem esquí de fons i a l’Elna l’arrosseguem en el trineu perque encara és massa petita per posar-se esquís als peus. De fet caminar per la neu no li agrada massa, per no dir gens. És clar que amb tota la roba que ha de portar sembla un mini homenet “Michelin” i quasi no es pot moure. A més amb els seus peuets no és que tingui massa estabilitat. Estar asseguda no li importa i juga a posar-se neu per sobre i després espolsar-se la... En els diferents recorreguts hi ha petits refugis on es pot fer foc i seure's a veure xocolata calenta (no massa estona perque hi fa molt fred!) Tot plegat molt pintoresc.
El T. I la Júlia van anar a fer esquí alpí ahir. L’Elna i jo ens vam quedar perque estava una mica lluny i els horaris coincidien amb la seva migdiada. No hem portat el cotxet i per tant no hagués pogut dormir (el trineu no és tan còmode com per quedar-s’hi estirada).
Aquí on estem allotjats hi ha, a part de les pistes d’esquí de fons, una pista alpina de 1800 m. De llargada i un « telearrastre » (he oblidat el nom en català). Lamentablement no el tenen en funcionament perque ara la pista la fan servir per tenir un circuit per les snowscooters i s’hi fan curses. Es veu que no resultava rentable; eren quatre gats que el feien servir. Una pena perque la pista la tenim al sortir de la casa. Seria un gust sortir a fer algunes baixadetes mentre l’altre estigués amb les nenes.
Avui hem anat a veure si podiem patinar sobre gel, però el llac també està cobert de neu i no la treuen o sigui que no és possible (quan ho he preguntat m'han mirat en plan "ja vé la pija d'Estocolm amb idees extranyes"... A l’escola del poble hi ha una pista, però justament avui l’havien “regat” perquè es formés més gel i encara era moll quan hi hem anat...El paisatge és realment bonic però amb sis dies en tinc més que de sobres! Quin pal viure aquí i veure neu, avets i més neu cada dia de la setmana durant com a mínim 4 mesos l’any... Us deixo amb algunes fotografies, perque comproveu la bellesa del fred.
La primera és la caseta que vam llogar. A la segona, el T. arrossega l'Elna en trineu, la tercera és un d'aquests refugis i la quarta, un paisatge al costat de la pista.