divendres, 30 de gener del 2009

capuccino i whisky


Un altre dels petits plaers de que us parlava l'altre dia: poder-se prendre una taça de cafè o com ara mateix estic fent, un capuccino (de sobre, lamentablement, però millor que res). Ignoro si la culpa és del que ens han fet creure mitjançant la publicitat o si són els anuncis els que reflexen la realitat. En tot cas, a mi m'agrada seure i pendre el meu moment per gaudir del cafè que limito a una taça al dia.


I ara aquí asseguda, com cada divendres, davant l'ordinador per estudiar i fer els exercicis de gramàtica, lingüística (interessant però complicat) i contestar les preguntes dels llibres de literatura espanyola i llatinoamericana. I ja ho veieu, son les onze passades i estic escribint al bloc i prenent-me un capuccino, acompanyat d'una mini xocolatina... Per consolar la meva consciència haig de dir que ahir al vespre vaig estar treballant amb el llibre de Garcia Márquez, no per voluntat pròpia (hagués preferit deixar-me caure al sofà) sinó perque la trobada que cada 2 mesos fan el T. i els seus amics del "club de whisky" tocava ahir a casa nostra. I francament, després d'haver estat social els primers 20 min. ja no tenia ganes d'escoltar les diferències entre els tasts, les illes escoceses i els anys de destil.lació. Perquè no creieu que aquest club es limita a beure whisky, no. A cada trobada tasten al menys 4 whiskys (sempre "single malt"), cadascú es responsabilitza de buscar informació sobre la beguda, destil.leria etc. i després omplen un registre amb les anotacions que van prenent que posteriorment informatitzen en un document...


Total, que vaig aprofitar millor el temps, que ara per altra banda deixo passar malaguanyadament. No pel bloc, que no considero malaguanyat, però és que abans he endreçat la casa, he surfejat per Internet i he anat a preparar-me el capuccino que ja m'he acabat de prendre...

dilluns, 26 de gener del 2009

sense ganes d'ordindor

M'he passat el cap de setmana escribint evaluacions sobre els meus 85 alumnes i n'estic fins al capdamunt! Ara ja esta fet, pero no tinc massa ganes de seure davant l'ordinador, entre altres coses perque amb la ma així tampoc no vé massa de gust.
Gracies pels comentaris de suport, sembla que l'esguinç evoluciona be i aviat em podre treure la bena.
Ara m'espera una dutxa relaxant (un dels petits plaers diaris), un episodi de Heroes i unes pagines de "El coronel no tenga quien le escriba". El de Lorca que em toca llegir ara, La casa de Bernarda Alba, ja l'he acabat. De fet ja l'havia llegit a COU, llastima que no guardés els apunts...

diumenge, 18 de gener del 2009

gel i periodistes espanyolistes



No escriure gaire perque duc el brac embenat: m'he esgincat el canell. Si, avui hem anat a patinar sobre el llac (vegeu la foto) perque el gel esta super gruixut despres de tants dies a graus negatius, pero quan li donava la ma a la Julia s'ha caigut i m'ha arrossegat a mi. He caigut de cul, posant primer la ma i ha passat el que ha passat. He hagut d'anar a urgencies a que em miressin perque em feia molt mal i s'ha inflat. A les radiografies no han vist res i han dit que era un esguinc pero que si d'aqui a 2 o 3 setmanes em segueix fent mal, que torni.
Us volia fer cinc centims d'un article aparescut al Dagens Nyheter, el diari suec de mes tirada, fa uns dies. Uns quants catalans que vivim aqui ens vam fotre de mala llet al llegir-lo perque era del tot pro espanyolista i anti-nacionalismes catala i basc. Un d'aquests, el J., va escriure la traduccio al seu bloc i va parlar sobre el tema. Uns altres catalans van enviar mails de protesta al periodista, que va respondre com si fos un mes dels firmants del manifiesto... Que trist! Per saber-ne mes, aneu al bloc del J perque jo no puc escriure mes ara mateix.

dijous, 8 de gener del 2009

fred i Kellys

Feia temps que no passava tant de fred a Catalunya i encara més anys des que vaig veure nevar al Vallès! Sort que al final vaig agafar el mateix abric que porto a Suècia en aquesta època perque si hagués agafat el de tardor, m'hagués pelat!
Avui he pogut adquirir alguns dels llibres pel meu curs, entre novel.les i llibres de text. Encara m'en falten uns quants, però me'ls hauré de comprar des d'Estocolm.
Potser us pregunteu que son les "Kellys" del títol... Quan era encara teenager (trobo que no hi ha cap bona paraula en català que abarqui aquest periode de la vida, a part d'"adolescent" que no m'agrada per ser massa sèria), la Kelly era la paraula en argot per la senyora de fer feines. Venia de la "que limpia"= queli = kelly. I tot això a què vé? Doncs que al.lucino molt de que totes les meves amigues de Bcn tinguin kellys o ajuda domèstica que és més correcte. Algunes les tenen per ocupar-se dels nens, altres per fer la feina de la casa. Diguem que les parelles que tenen professions lliberals (metges, economistes, comercials, etc) es permeten dins el seu pressupost de pagar algú per fer aquestes coses. Em sembla molt bé, jo si pugués també m'ho permetria, però a Suècia és impensable tenir algú cada dia: massa car i massa mal vist. Aquest any ens hem permès el luxe de que vingui una senyora 3 hores a la setmana i no és res que anem escampant entre els amics...
Per altra banda, penso que alguna gent es passa. Tinc una amiga que té a una russa 12 hores al dia i li paga només 900 eur. Una altra amiga treballa només 20 hores a la setmana, té 2 nenes i una dona 9 hores al dia. Aquesta no sé quant li paga, però diu que no dona a l'abast! Ostres, jo viuria com una reina si em vingués algú cada dia ni que fossin 3 hores, i això que jo treballo al 80% i a sobre estudio a la Uni...
No ho sé, a vegades penso que sovint no sabem apreciar el que tenim i que a la societat catalana encara hi ha moltes diferències de classe que fan esgarrifar una mica, i més ara, amb la quantitat d'immigració provinent de llatinoamèrica i dels països de l'Est.

dimarts, 6 de gener del 2009

caques

Una cosa que sempre oblido i que per força torno a recordar cada vegada que tornem a Catalunya son les cagarades de gos que hi ha a tot arreu. El dia d'arribada ja en vaig trepitjar una que feina vaig tenir a netejar-la, QUIN FASTIC!! I cada dia quan sortim a passejar hem d'anar esquivant petits obstacles de merda esparcits per les voreres. No puc entendre com un amo de gos es pot quedar tan tranquil despres de que la seva mascota hagi fet les seves necessitats, deixant el xurro al mig de per on ha de passar la gent. I a més la majoria de gent de Catalunya encara entra amb sabates a casa, amb lo que van passejant la bruticia dels carrers pel terra de casa seva. Una de les tradicions que més m'agrada de Suècia i que hem importat a casa els meus pares; a l'arribar, ens treiem les sabates i si el terra és fred, doncs ens posem sabatilles. Ho trobo molt més net i pràctic, la veritat.
Enfí... ja s'han acabat les festes... ens queden 3 dies abans de marxar i els hem d'aprofitar tan be com puguem, tenint en comte que encara estem mig convalescents.
A Estocolm estaven a -12C i ja veurem com estara tot quan tornem... Quina mandra!