dimecres, 31 de desembre del 2008

entrada d'any

Començo l'any 2009 amb grip. Ahir dolor a tot el cos. Avui mocs, estornuts, afonia... Un pal, pero suposo que s'ha de passar el millor que es pugui.
Per venir cap a Bcn vam haver de passar una odissea que no tinc massa ganes d'explicar, però resumint: ens vam quedar sense els bitlles que ens pensavem que ja teniem confirmats i vam haver de buscar-ne de nous. Finalment vam poder sortir l'endemà de la data prevista però des de l'aeroport de Linköping (que ningu sap que existeix), que és a 250 km. d'Estocolm i a les 6.30 del matí. De manera que vam haver d'agafar un tren des d'Estocolm 5 min. després de comprar els bitllets: la duració del trajecte va ser de 2h 40min. i vam dormir a un hotel. A les 04h ja estavem aixecats per començar el viatge via Amsterdam. A les 15.00 vam arribar a Bcn. Marxem amb la mateixa companyia (KLM) i arribarem a les 22.45 a Estocolm directament, si no hi ha retraços. Enfí, ja podem estar contents de que vam trobar bitllets, però quina aventura!! Sobretot perque viatjar amb nens no és el mateix!
I aquesta nit, aquí a caseta amb la familia i no sé ni si aguantaré per les campanades, sincerament. La veritat és que mai li he donat massa importància a aquesta nit. Sí, dels 16 als 26 anys sortia a sopar i de marxa i m'ho passava super bé. Després ja vam passar als sopars entre amics, sense la posterior sortida. Però des de que vam ser pares de la Júlia i l'Elna, ens ho hem pres amb mooooolta calma! Algun any hi ha sopar amb amics però d'altres ens quedem a casa i cap problema!
Intentaré escriure més algún d'aquests dies.

diumenge, 21 de desembre del 2008

julrusning



La paraula sueca del títol resumeix molt bé la sensació que tinc cada any en aquestes dates: acabar de comprar els regals, preparar-nos per dormir a casa els sogres, dinar a casa tiets polítics, marxar cap a Bcn... En definitiva una mena d'estress mig agradable. Estress perque sempre hem d'anar a última hora amb tot, perque no es troben els regals que es busquen, perque les nenes, sobretot l'Elna, necessita molts trastets a tot arreu on anem, etc. Agradable perque ve de gust trobar-se amb la gent, passar dies en familia. Mig perque a vegades aquests dinars/sopars es fan eterns i nomes tinc ganes de tornar a la rutina de cada dia. I tot i així, quan s'acaben les festes sempre queda aquesta mena de buit, com quan en un poble de platja se'n van els estiuejants perque s'acaben les vacances.

Aquesta tarda estem convidats a casa uns amics, per beure "glögg", que pels que ja no s'en recorden, és un vi calent especiat amb claus, gingebre, canyella i altres espècies nadalenques (vegeu imatge). Molt típic i una excusa més per trobar-se a casa de la gent, que vé de gust quan és fosc i fa fred a fora.

Parlant de foscor, avui és el dia més curt de l'any, però a partir de demà ja s'anirà allargant a poc a poc. Visca!! Tot sembla indicar però, que no hi haurà neu per Nadal. Llàstima.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Per fi!

Acabo d'entregar l'últim treball d'aquest semestre! Quin gust! Durant la setmana he fet 2 examens (un de gramatica i un de fonetica) que em van anar be. I ara l'ultim treball de literatura, sobre el llibre "Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso" de Delibes. Interessant, pero serà un gust no haver-me de passar els caps de setmana currant!

Una altra bona noticia és que m'han allargat el contracte que dura fins l'agost, la qual cosa vol dir que em pagaran les vacances escolars d'estiu!

Dimecres, coincidint amb el sopar oficial de l'entrega de Premis Nobel, vam fer amb uns amics, la nostra propia versió del sopar: ens vam posar de 21 botons, vam fer un bon àpat i vam presentar els guanyadors del premi de literatura, de medicina i de química. Cada parella es va encarregar d'una part. A mi em va tocar fer el postre que va ser un wok de fruites exòtiques (calent) acompanyat de gelat de vainilla. Molt bo i fàcil de fer. El Tomas va fer la presentació sobre Jean-Marie Le Clezio.

Va ser agradable, tot i que el meu ull encara no estava bé. De fet tampoc no ho acaba d'estar ara, segueix una mica irritat.

Aquí a Suècia ja sabeu que el Nadal i totes les tradicions que l'envolten són molt importants. Una de les coses que tot suec relaciona amb aquestes èpoques és el calendari d'advent. I no em refereixo al d'obrir finestretes o regalets, que també hi és (obviament), sinó al de la ràdio i la TV. Des de fa més de 30 anys que la televisió pública fa una sèrie diferent cada mes de desembre que s'emet tots els dies a la mateixa hora durant 15 minuts i on el desenllac final es pot veure la nit de Nadal. Petits i grans s'el miren. També hi ha una versió narrada per la ràdio, al matins a les 07:00h. A més, venen el calendari (amb finestretes) de la sèrie. Els diners recaptats són per ajudar a nens necessitats. Es una tradició molt arraigada i per molts el Nadal no seria el mateix sense aquest "julkalendern".
L'altre dia, quan passejava al vespre amb una amiga, comentàvem les diferents decoracions lluminoses de les cases que anàvem passant. Algunes molt boniques, elegants, d'altres una mica exagerades i com sempre, algunes amb molt mal gust posades sense cap gràcia o a l'estil americà de fer-ne un gra massa. I un dels avets estava guarnit amb llumetes de color groc, vermell i verd. La meva amiga em va dir que les llums en sí no li agradaven però que li recordaven els Nadals de la seva infància perque a casa seva també tenien aquestes llums. A mi també em van fer pensar en els 70 i el Reis a casa els avis de Barcelona.
Altres records però són els que em transporten a aquells moments tan especials que només es viuen quan ets petit i el temps passa poc a poc. Són records impertubables, segurament deformats i que evolucionen amb els anys, però en algun raconet de la memòria hi segueixen presents. Es desperten quan sento una cancó (per exemple la del "pobre alegre que canta i s'alegra quan Jesús és nat", la del "Pasqual que repica el timbal" o la del "Petit Papa Noël quand tu descendras du ciel"), quan encenc l'espelma d'advent, quan sento una olor que em fa pensar en la casa dels meus tiets a Franca...
I vosaltres, com recordeu el Nadal de quan éreu nens?
Gràcies pels comentaris sobre el rentaplats, veig que no estic sola en aquest tema... ;-)

diumenge, 7 de desembre del 2008

ulls i rentaplats

La festa de divendres va esta molt be! L'unica pega es que vaig agafar conjuntivitis el dia abans, en un ull i no em vaig poder maquillar per l'ocasio... Vaig anar al metge i em va donar unes gotes antibiotiques pero encara no he notat millora. Porto ja 3 dies amb l'ull que em plora, em pica i esta inflat! Ja us podeu imaginar quin careto faig...
Algunes de les disfresses mes ben trobades: capita Sparrow de "Pirates del Carib", Marlon Brando a "El Padri" (era una noia pero es va pintar super be i estava irreconeixible), el joker de l'ultima de "Batman", Laura Croft (super ben aconseguida), Umma Thurman a "Kill Bill" i evidentment nosaltres 3, que vam fer furor tot i que mes d'una vegada vam haver d'aclarir qui representavem. A l'entrar s'havia d'agafar un paperet on hi havia el nom d'un personatge d'una pel.li o serie de TV i havies de trobar altra gent que tambe formes part de la pel.li en questio, que al final eren les diferents taules. Hi va haver concurs de reconeixer la música de pel.lis i la nostra taula va guanyar! El premi pero nomes van ser xorrades: a mi un parell de sabatilles (no em pregunteu com van triar els premis).
I el rentaplats del titol a que ve? Doncs que volia comentar-vos que aixo de posar la vaixella al rentaplats es tot un art, no us sembla? A mi m'agrada que hi capiga el maxim de coses i m'irrita quan el meu marit posa el plats sense cap ordre, ignorant-ne el tamany i la forma. A vegades haig de tornar a recol.locar totes les coses... Es una xorrada ja ho se, pero volia saber si a mes gent li passa.
Que tingueu una bona setmana!

dimecres, 3 de desembre del 2008

difresses, arquitectura i caps de setmana

Ja esta decidit. Al final dues col.legues i jo anem de ”Los angeles de Charlie”. De moment nomes se que portare una pistola de joguina, pero encara no tinc clar quin vestit em posare. Tampoc he tingut massa temps per buscar-ne un… Ja us explicare com ha anat. Gracies pels vostres consells.

Avui he anat amb els alumnes de 8e i 9e al museu d’arquitectura perque hi havia una exposicio sobre Barcelona, pero m’ha decebut bastant. Basicament eren nomes fotografies i maquetes d’edificis singulars i un petit apartat sobre Gaudi, especialment la Sagrada Familia. Als alumnes no els ha agradat massa. Una cosa que m’ha cridat l’atencio es que els textos que acompanyaven les fotografies estaven escrits en catala, suec i angles. El Castella no figurava per enlloc! I aixo que l’Instituto Cervantes n’ha fet promocio!

El cap de setmana va ser una mica estressant. Vam tenir convidats que es van quedar a dormir 2 nits, una parella amb un nen de 4 anys i un de 20 mesos. Els crios estaven mig malalts, el gran tossia com una mala cosa, i de tant tossir, va vomitar els dos vespres. El petit va agafar febre diumenge al vespre… Es una gent amb qui ens veiem molt poc. El marit va estudiar amb el T. a Holanda i per aixo jo tambe el vaig coneixer alla. Despres es va casar amb una noia de Madrid amb la que no tinc res en comu. Tots dos de caracters molt diferents als postres i amb interessos tambe forca diferents. Diumenge per sort vam anar a Skansen i vam estar a fora tot el dia i els nens s’ho van passar be.
El pitjor d’aquestes situacions, trobo jo, es que com que la gent educa els fills de manera molt diferent, coses que tu no toleraries ens els teus ells les contemplen d’una altra manera i probablement pensen el mateix de nosaltres. Per exemple: a la Júlia quan te tos sempre li diem que es tapi la boca i ells al nen no li deien res i jo pensava “com li encomani l’encostipat em cagare amb ells”, o el petit anava caminant per tota la casa menjant una poma o un tros de pa quan nosaltres sempre diem que es menja a taula o al sofa amb un platet a sota. Al final no em vaig poder estar de dir-li, perque m’estava omplint de molles el terra. El gran no se n’anava mai a dormir i es quedava mirant una part de la pel.li amb els adults (?!). Enfi…potser es que nosaltres som massa estrictes pero a mi els pares que ho diesen passar tot tampoc m’agraden.