dilluns, 21 de juliol del 2008

als de qui s'assemblen els teus peus?








L'Elna te el dit segon i tercer dels peus molt enganxats. Li fan com una forma de V baixa, son una mica independents dels altres dits. Mai ho havia vist ni el meu marit tampoc. Ni els meus pares ni els seus ho tenen, ni els nostres germans. Pero l'altre dia, quan ens vam trobar amb la meva avia i els meus tiets, la meva tieta paterna li va veure els peuets i va dir: "ui, si te els dits com jo"! Efectivament, tenien la mateixa forma i resulta que les meves cosines tambe els tenen aixi.

La Julia en canvi, te els dits quart i cinque torçats cap a dins, exactament igual que el seu pare!

I aixi, posant-nos a comparar peus vam poder comprovar que el meu pare pot posar el segon dit a sobre del dit gros, que jo puc separar tots els dits del peu i agafar coses, que la meva mare no ho pot fer pero una tia materna sí, que ningu te els peus tan estrets com jo, que el meu cunyat te un dit gros enorme, que el meu germa s'hauria de tallar les ungles mes sovint, que la meva neboda els te curtets i rabassuts...

A part d'alguns fetixistes com en Tarantino, no els prestem massa atencio als peus, pero un cop t'hi fixes i et poses a comparar, es divertit i tot! I vosaltres, de qui heu heretat els peus?
Nota: els peus de la foto no se de qui son.

cagarrines

Ja se que no aquest titol no sona massa be, pero es el que hem tingut aquest cap de setmana. La Julia ha tingut una grip intestinal amb vomits durant la nit i cagarrines (la paraula diarrea la troba fastigosa de per si, prefereixo "cagarrines"). Us n'estalviare els detalls. Justament el cap de setmana en que ens hem reunit la familia amb els pares, germans, cunyats i nebodes en una casa rural del Solsones, Les Cots de Lloberola que estava super be. Una pena, perque la pobra nena tot el dia a casa, amb febre i amb els esmentats simptomes que no cal tornar a escriure, i nosaltres patint.
Conseqüentment tampoc hem pogut anar a França, tal i com teniem previst. Avui ja esta practicament be pero soc jo la que em trobo malament, en una escala molt menor, afortunadament. Una llastima perque ens feia molta il.lusio poder tornar a veure la meva familia materna, que coneguessin a l'Elna i que la Julia jugues amb les seves cosines segones... Ara ja, fins l'estiu que ve em temo que no sera possible. Que hi farem! Millor que hagi passat ara que no a mig cami o un cop alla o... a l'avio tornant cap a Suecia!
Aixi que seguim per aqui, aprofitarem per passejar algun dia per la ciutat i per quedar amb mes gent fins divendres que el Tomas ja se'n torna cap a Estocolm. La setmana vinent serem a Moia amb la mare i les nenes i fent de cangur a les nebodes. Esperem que fagi bon temps i poguem estar molt a la piscina.

dimarts, 15 de juliol del 2008

de bolid



Menorca queda ja molt lluny... Hi haurem de tornar perque ens ha encantat i no hem tingut prou dies! Cada dia una cala nova i ens en queden tantes! La que veieu a la imatge, Cala en Brut era al costat de casa i una passada. No directament per les nenes perque nomes es de roques, pero hi vam anar el Tomas i jo en torns i ens va encantar.

L'Elna es va posar malalta els dos ultims dies amb febre i tos que un cop a Barcelona va derivar en bronquitis, pero ara ja esta millor.

I ara, com sempre, de bolid, volguent quedar amb tothom i fer el maxim de coses possibles, pero sempre ens quedara gent per veure i coses per fer. La setmana que ve serem a Franca i al tornar, el Tomas ja se'n torna cap a Suecia pero jo encara em quedare uns dies per aqui amb les nenes.

Total que no crec que tingui massa temps per escriure al bloc. No es que l'abandoni, ja sabeu que tornare!

dimarts, 1 de juliol del 2008

a casa

Diumenge vam arribar a l'estimada terra, que per mi cada dia esta mes irreconeixible... Vam arribar al vespre, quan el partit Espanya-Alemanya comencava. I al cap de 5 min. de ser a casa els pares els espanyols van marcar un gol. Van comencar a sonar petards a tort i a dret, crits d´alegria des del carrer... I quan va acabar el partit encara mes traques i pitades de cotxes. Que trist!!!
Dilluns vaig pujar a Moia i mai m'hagues pensat que podria veure el que vaig veure: una bandera espanyola forca gran, penjada d'un balco de l'avinguda de la vil.la! Aixo fa pocs anys hagues estat impensable. Entre altres coses perque algu ja s'hagues encarregat de grimpar per treure-la. Despres vam anar a Manresa i pel cami vam trobar obres a la carretera, l'estaven esfaltant i els obrers havien decorat la maquina amb una gran bandera espanyola amb un toro al mig. Em fan venir esgarrifances...
Despres m'entero que han fotut al carrer a l'Antoni Bassas, veig al president Montilla conmemorant fets historics de Catalunya... No ho se, tot plegat m'entristeix forca.
Aquesta tarda marxem cap a Menorca i ens hi quedem 8 dies. Quin gust! Per tant no escriure al bloc.
2 apunts que no tenen res a veure amb els temes esmentats mes amunt:
- Volia agrair al J.J. Isern (podeu accedir al seu bloc pitxant a l'enllanc del llistat de blocs que llegeixo) el seu escrit del dia 18 on em fa posar vermella. Aviam si aquesta vegada ens podrem veure o si mes no parlar per telf.
- Penso en la Teresa de Västervik (tambe podeu accedir al seu bloc de la mateixa manera) que si no hi ha hagut novetats avui li indueixen el part i des d'aqui desitjo que li vagi tot molt be.